Més petons, menys pastorets. Tots mamífers!

Quan era petita, alguna vegada m'havien explicat el conte del pastoret que, per divertir-se, cridava "Que ve el llop!". El que no m'esperava era que, de gran, em trobaria tants pastorets. És més, a vegades sembla que visquem a pastoret-land. El discurs de la por (que inclou moltes mentides i manipulació de la informació) intenta que tots quedem paralitzats, que no ens moguem, que no intentem canviar res d'aquest món per fer-lo millor amb el fals argument que no és possible ni realista. A qui li pot interessar, això?

En aquest món, en aquest moment, el que cal, realment, és espolsar-nos tota la por i lluitar. Causes, en tenim per a tots els gustos. I molta gent valenta se la juga cada dia. Em refereixo als que tornen a ocupar la plaça Tahrir, per exemple, o als jutges egipcis en vaga. Els que segueixen resistint a Gaza. Però també, més a prop, a gent com Lali Sandiumenge: una periodista lliure que assumeix la duresa que comporta mantenir-se coherent en un context on, aparentment, hi ha llibertat d'informació. O la Victòria Girona, que s'implica per canviar la UB de manera honesta i responsable.

Alguns faraons pensen que la democràcia és només un instrument per obtenir el poder. No importa que  s'amaguin rera posats tibats, com diu Jesús Lizano: ¡Mamíferos!

Encara que les amenaces hi siguin, el món no s'acabarà si ens movem. El món s'acabarà (el llop es menjarà les ovelles) si, poc a poc, l'única cosa que fem és viure en la solitud, el recel, el temor. Quines són, doncs, algunes de les armes que podem fer servir? El sentit de l'humor i el sentit de l'amor. La cultura.

Tres recomanacions, doncs. La primera, és la conferència que donarà Miguel-Anxo Murado ("El nou i el vell en la literatura") el dilluns a la Facultat de Filologia de la UB gràcies a les companyes d'Estudis Gallecs i Portuguesos. La segona, aquesta píndola del gran  Zenet ("Un beso de esos").

La tercera, per aquelles persones que puguin votar a les properes eleccions a la UB: voteu lliurement. 

Eleccions... a la UB!!!

Aquest mes hi ha eleccions! Eleccions? És clar! I tu, a quin partit votaràs? Partit??? Mmmm, noooo, si jo parlava d'eleccions a la UB! I, sí, enmig de polèmiques sobre messianisme i Garcies, a la UB estem a punt de decidir qui serà el/la proper/a rector/a.

Per què m'he unit a l'equip de la Victòria Girona? Per diferents raons, de les quals avui tot just us en faré un tast.

Vull un equip rectoral que doni suport i treballi pensant en tots els membres de la UB (estudiants, PAS i PDI). Vull que la meva rectora lluiti per defensar la universitat pública, i que ho faci de manera clara i decidida. Vull que la meva rectora lluiti contra la precarització de tot el personal de la UB. Vull que no només no es pugin les taxes, sinó que es treballi seriosament en una política de beques que, a la llarga, serà la que pot ajudar a treure aquest país de la ruina.

D'altra banda, m'agrada participar en un equip que treballa com a tal. Aquesta experiència està augmentant el meu coneixement sobre la diversitat de la UB, però a més a més, gràcies al lideratge de la candidata, l'experiència és francament agradable.

La darrera (last but not least d'avui): estic farta d'aplicatius!!!!! I això no és cap comentari trivial: el temps que malbaratem engreixant la burrocràcia és caríssim. I, a més a més, ens destorba de les nostres tasques principals -ara parlo com a profe-: docència i recerca. Per cert... a qui li pot interessar tenir "immobilitzada" la universitat evitant que sigui el referent crític que la societat necessita? No, amics, la universitat ha de recuperar el lideratge en el canvi social i els aplicatius ineficaços són una gran manera d'evitar-ho.

Entre tots, FEM UB, fem-ho bé!