diumenge, 17 de novembre de 2013

Veterans day

El dia 11 de novembre se celebra el Veterans Day, tot commemorant l'armistici de la 1a Guerra Mundial. És festa a USA com també ho és a França, per exemple. Tot i que és una festa federal, aquest any quasi tothom havia de treballar. Potser el fet que poc abans (el dia 5) hi hagués l'Election Day i ja s'aprofités per fer el Fall Break a les escoles i universitats li ha tret una mica de lluïment. I si l'altre dia feia referència a una Parade, en aquest cas també s'en muntà una -amb les seves "disfresses"- que desfilà per la 5a Avinguda, a l'alçada de Midtown. 

L'exèrcit està format per un munt de cossos i els veterans, al seu torn, estan agrupats en diverses societats (per exemple us aconsello visitar les pàgines de l'Associació de Veterans Catòlics, l'Associació de Veterans Jueus, la Societat de Veterans Hispans i l'Associació de  Dones Veteranes). No hem d'oblidar que el sou base, segons la pàgina oficial de l'US Army, són 2.200$ al mes (a més d'assegurança mèdica), així que pot ser una sortida quan en manquen d'altres. D'una manera prou curiosa, segons el cos, també el color de pell varia. Això sí, de dones, n'hi ha molt poques (un 15%) i la seva vida pot arribar a ser molt dura, ja que l'assetjament sexual és una norma prou estesa. Mireu, si voleu, The Invisible War per fer-vos-en una idea.

Parlant de dones… com era d'esperar, no varen faltar les cheerleaders amb les seves mini-faldilles i pompons fent petits xisclets i saltironets mentre saludaven al públic -però també a la televisió, que estava retransmetent en directe-. Una pena, perquè no van fer cap acrobàcia digna de ressenyar.

Una de les participants, molt contenta, anava llençant petons i demanant perdó per no poder abraçar tothom. La seva alegria -què hi farem!- em recordava algun dels monòlegs de Goyo Jiménez.

Just davant meu, un nen no parava de moure la bandera amb molt d'entusiasme. Entre un grup i un altre comentava -en àrab- a la seva mare quins uniformes li agradaven més. I és que n'hi havia per tots els gustos, de carrosses, incloses les de totes les universitats de la ciutat.
En qualsevol cas, hi havia més gent desfilant que no pas mirant. El trànsit pel bell mig de Manhattan estava interromput i alguns cotxes feien anar el clàxon nerviosos i molt poc patriòtics.

On és que volien anar? Serien pacifistes? Com és que tenien tanta pressa? Jo els entenc, la veritat, perquè una de les grans atraccions del dia eren les rebaixes. Amb el codi vetsday es podien aconseguir uns descomptes als grans magatzems de fins a un 90%!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada