Desgràcies naturals i no tan naturals

Tot just fa un any que Sandi va passar per NY. Les marques encara són evidents, tot i que la recuperació ha estat -al menys aparentment- ràpida i aquest any sí que s'ha pogut córrer la marató. El metro (aquesta parada és la del costat de casa) es va inundar i moltes cases van quedar força tocades. Algunes totalment destruïdes.

De tota manera, en cinc dies per aquí ja hi ha dues notícies d'altres desgràcies que també són força habituals, encara que potser no són gaire naturals. I és que sembla que l'esperit de superació, que dóna la seva empremta característica al país, té uns efectes col·laterals força foscos.

 Es tracta de dos tiroteigs fets en llocs de gran afluència de gent. El primer va ser a l'aeroport de LAX i el sospitós principal és un jove de 23 anys. Naturalment, quan han entrevistat a veïns i companys de l'escola, el comentari ha estat el típic "Semblava un noi molt maco, una mica tímid, sí, però no m'ho hagués imaginat mai!". Amb una certa frivolitat, també s'afirma que va ser víctima de bulling. Finalment, no se sap si està associat a una conspiració anomenada "world new order", que voldria crear un sol govern mundial.

Però avui mateix, dia 4, ja n'hi ha un altre. La TV ha interromput l'emissió per anunciar "Shooting inside Garden State Plaza in Paramus, New Jersey". Hores d'ara, la policia encara està buscant el tirador. Els treballadors i clients,  tots latinos. Un dels testimonis, al ser preguntat de com se sent respon, una mica atordit: "No pensava que això em pogués passar mai. I menys en dilluns!"