Del 15 al 18 de novembre ha tingut lloc la XII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica a València. És típic que, després de qualsevol esdeveniment, els organitzadors es felicitin de l'èxit aconseguit, per tant, és complicat aconseguir una certa credibilitat si afirmo que, en efecte, aquesta Trobada ha estat esplèndida. Com demostraré el meu argument? Gràcies a unes evidències científiques ;-) que exposo tot seguit:
En primer lloc, la Trobada és, precisament, això: una trobada en què els socis de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT, ja som 300!!) compartim la nostra recerca en el camp de la història de la ciència. L'assistència al congrés ha estat realment massiva, de manera que si el que volíem era trobar-nos, ens hem trobat. Des de dijous a diumenge, des del matí fins al vespre i amb sessions paral·leles de comunicacions, conferències plenàries i pòsters l'activitat ha estat molt intensa. Esgotador, però estimulant.
Com sempre, els temes tractats han cobert un marc geogràfic i temporal prou ampli. A més a més, la participació ha vingut de contrades properes i d'altres més llunyanes. També les metodologies eren diverses. Una de les característiques de la Trobada (i de la SCHCT) és la pluridisciplinarietat. Us imagineu? Historiadors, físics, matemàtics, metges i filòlegs compartint congrés? Doncs és possible!
Bromes a part, també s'ha de parlar de desencontres. Avui mateix, eldiario.es publicava un article de Manuel Lozano Leyva titulat "¿Adiós a la ciencia española?" on, a les primeres línies al·ludia a la necessitat de fer una "buena historia de la ciencia generada en España". Doncs això és el que s'intenta fer i s'està duent a terme des de fa ja temps. Posaré només un magnífic exemple, els 3 volums de La ciència en la història dels Països Catalans, dirigits per Ramon Parés i Joan Vernet. Però és cert que una de les dificultats que hi haurà per seguir generant ciència de qualitat és la precarietat creixent a la universitat i el maltractament sistemàtic que es fa als joves que volen dedicar-se a la recerca. Fins i tot s'han d'engegar campanyes demanant al Ministerio que publiqui d'una vegada la resolució definitiva de les beques FPI després de mesos d'espera. Més de 13.500 persones ja han signat, per cert. Això és la política científica que s'està duent a terme. Encara que molts pensem que és nefasta i que porta al desencontre total entre una generació, el present que es mereix i el futur esperançador que podríem aconseguir si s'actués potenciant la ciència i no enfonsant-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada