Un mes que comença amb el dia dels morts és un mal presagi. Qui ho pot negar? Novembre té un regust fúnebre... i literari.
És necessari exorcitzar la mort, i per aconseguir-ho de manera eficaç, res millor que dos sacerdots: la paraula i la celebració escènica. El costum espanyol de representar Don Juan de Zorrilla n'és una prova, però la cosa ve de molt més lluny. Espectacular és el "Día de Muertos" mexicà, teló de fons de la gran Under the Volcano de Malcolm Lowry (cal tenir en compte la versió cinematogràfica de John Huston). I fins a dia d'avui, la "Santísima Muerte" té més seguidors dels que molts voldrien. Però les aproximacions a la mort són en extrem variades: a Gràcia, el "Atelier de la Muerte Negra" converteix el passeig descuidat pel carrer Torrijos en una reflexió metafísica.
El mes de novembre del 2009, però, serà recordat perquè ens ha privat de gaudir més temps de Jaume Melendres. Al marge de la seva vàlua artística i professional, els homes bons van buscats, i aquesta pèrdua ens tindrà adolorits ja per sempre.
Per això, contra la Mort, la Paraula d'en Jaume:
COSES I L'HOME MORT
Acompanyar un home en el seu últim passeig.
Passejar-se és anar
amb el cos de pedra a pedra,
anar amb els ulls de temps a temps.
I això és acompanyar: ser amb ell,
caminar amb ell de pedra a pedra,
caminar amb ell de temps a temps.
La gent conversa quan acompanya un home durant l'últim passeig,
acostumada
a la conversa d'un passeig sota els plataners a mitja tarda.
La gent conversa sense pensar
que l'home acompanyat està en silenci
i va cap al silenci i cap al sol.
*
Home que marxes,
tota paraula sobre tu és vana, tu ets més savi que tots,
tens més amics que tots,
i no has deixat la terra:
si ets mort, és que has vingut a la terra;
si has anat a Déu, és que has vingut a la terra.
*
Com sabrem que no ens enganyes, home que has mort.
L'últim dels teus dolors no ha estat mentida.
Però després,
com sabem que no ens enganyes.
En l'últim dels teus dolors eres com l'últim home.
El teu dolor era universal i nosaltres no el sentíem;
per tant, erem morts.
Tu et posaves les joies de la mort,
l'anell que abraça tot el cos.
La teva mà tenia el pes d'un llibre sant.
Tots hem passat sense llegir una sola arruga
i ara preguntem
com sabem que no ens enganyes, home que dius que has mort.
*
La dona que s'acosta a l'home mort que estima
i li fa el primer petó sense resposta,
també es cobreix d'un vestit,
d'uns nous cabells sense resposta.
Baixa la nit al damunt d'ella,
sense dir res camina cap al mar.
És cap allà on tu caminaràs el dia de la teva mort.
A reveure, Jaume.
És necessari exorcitzar la mort, i per aconseguir-ho de manera eficaç, res millor que dos sacerdots: la paraula i la celebració escènica. El costum espanyol de representar Don Juan de Zorrilla n'és una prova, però la cosa ve de molt més lluny. Espectacular és el "Día de Muertos" mexicà, teló de fons de la gran Under the Volcano de Malcolm Lowry (cal tenir en compte la versió cinematogràfica de John Huston). I fins a dia d'avui, la "Santísima Muerte" té més seguidors dels que molts voldrien. Però les aproximacions a la mort són en extrem variades: a Gràcia, el "Atelier de la Muerte Negra" converteix el passeig descuidat pel carrer Torrijos en una reflexió metafísica.
El mes de novembre del 2009, però, serà recordat perquè ens ha privat de gaudir més temps de Jaume Melendres. Al marge de la seva vàlua artística i professional, els homes bons van buscats, i aquesta pèrdua ens tindrà adolorits ja per sempre.
Per això, contra la Mort, la Paraula d'en Jaume:
COSES I L'HOME MORT
Acompanyar un home en el seu últim passeig.
Passejar-se és anar
amb el cos de pedra a pedra,
anar amb els ulls de temps a temps.
I això és acompanyar: ser amb ell,
caminar amb ell de pedra a pedra,
caminar amb ell de temps a temps.
La gent conversa quan acompanya un home durant l'últim passeig,
acostumada
a la conversa d'un passeig sota els plataners a mitja tarda.
La gent conversa sense pensar
que l'home acompanyat està en silenci
i va cap al silenci i cap al sol.
*
Home que marxes,
tota paraula sobre tu és vana, tu ets més savi que tots,
tens més amics que tots,
i no has deixat la terra:
si ets mort, és que has vingut a la terra;
si has anat a Déu, és que has vingut a la terra.
*
Com sabrem que no ens enganyes, home que has mort.
L'últim dels teus dolors no ha estat mentida.
Però després,
com sabem que no ens enganyes.
En l'últim dels teus dolors eres com l'últim home.
El teu dolor era universal i nosaltres no el sentíem;
per tant, erem morts.
Tu et posaves les joies de la mort,
l'anell que abraça tot el cos.
La teva mà tenia el pes d'un llibre sant.
Tots hem passat sense llegir una sola arruga
i ara preguntem
com sabem que no ens enganyes, home que dius que has mort.
*
La dona que s'acosta a l'home mort que estima
i li fa el primer petó sense resposta,
també es cobreix d'un vestit,
d'uns nous cabells sense resposta.
Baixa la nit al damunt d'ella,
sense dir res camina cap al mar.
És cap allà on tu caminaràs el dia de la teva mort.
A reveure, Jaume.
En Jaume Melendres ha estat per a molts de nosaltres un referent ideològic, intel·lectual, professional i ètic. Ha estat...i serà.
ResponEliminaL'enhorabona pel blog.
pepe