dissabte, 1 de novembre de 2014

Via Panisperna, Roma.

Doncs sí, casa meva -temporalment- es troba a Via Panisperna.


Situada al barri de Monti, al Rione I de la ciutat eterna, la Via Panisperna, té molta història. Bé, em direu: què estrany en una ciutat com aquesta! Ja, sí, bé, bé, una mica de paciència, si us plau. El nom de Panisperna té moltes etimologies possibles, com per exemple "pa i pernil" (ai! com recordo aquell professor universitari que sempre deia que l'etimologia era una ciència... ficció!). Pane e perna seria el menjar que donaven al monestir de San Lorenzo, una de les joies del carrer. La via té molt d'encant, especialment si aneu ben calçats i no us fan por les pujades, les baixades i els clots. Es troba en ple centre històric, a tocar del Colisseu (no us poso enllaç, que és massa evident), la piazza Quirinale (on hi ha el Palazzo del Quirinale, residència del president de República), etc.

Però la Via Panisperna és coneguda perquè tanti anni fa (cap als 30 del segle XX) hi treballaven I ragazzi di Via Panisperna (Els nois de la Via Panisperna). Aquest grup de joves eren físics del Departament de Física de La Sapienza (Università di Roma) que en aquell moment tenia la seu en aquest carrer. Aquests nois, liderats per Enrico Fermi, van descobrir les propietats dels neutrons lents, descoberta que faria possible la bomba atòmica. Tot i que la major part del grup es va dispersar poc abans de la II Guerra Mundial, un dels membres, Edoardo Amaldi es va quedar a Itàlia, on va ser una figura cabdal de la física i la recerca a Itàlia. Naturalment, la història real tenia tots els ingredients per ser un guió de cinema: joves, recerca nuclear, feixisme, racisme i període entreguerres. Així doncs, Gianni Amelio (el director de films com Lamerica o Le premier homme -basada en l'obra de Camus-) va dirigir el 1988 un telefilm de 4 hores (dividida en 2 parts de 2 hores, tot i que també se'n va fer una versió "curta" pels cinemes). Entre les curiositats, a més de la durada, cal dir que es va coproduir amb Alemanya Occidental (faltava poc, però no havia caigut el mur). A Itàlia, el títol, no podia ser sinó I ragazzi di via Panisperna, però a Alemanya es va estrenar (versió TV i cinema respectivament) com Enrico Fermi - Im Banne des Atoms (Enrico Fermi - Sota l'encís de l'àtom) i Enrico Fermi - Sein Weg zum Ruhm (Enrico Fermi - El seu camí cap a la fama). 

Per cert, un dels nois, Bruno Pontecorvo (mireu la seva biografia, és fascinant), tenia un germà que es va dedicar al cinema: Gillo Pontecorvo, a qui sempre recordarem per La Battaglia di Algeri.

1 comentari:

  1. A mi també m'agrada molt la via Panisperna i les darreres vegades que he anat a Roma m'he allotjat en un hotel que és a tocar-hi. En la darrera visita a la ciutat eterna, en el "Cimitero Acatttolico" (més conegut com "Cimitero del Testaccio"), vaig descobrir una petita làpida que s'alçava del terra que duia escrit "Bruno Pontecorvo - Pisa 22.8.1913 - Durna 24.9.1993 - Fisico".

    ResponElimina