dimarts, 19 de novembre de 2013

NY City of Palestine, NY City of Libya

El dia 14 vaig tenir l'oportunitat d'anar a una exposició i taula rodona "Photography in the Spaces of Violence: Politics of Witness in Occupied Palestine and Libya" a la Journalism School -fundada ni més ni menys que per un tal Pulitzer-. De manera que avui, per il·lustrar aquesta entrada, us estalvio les meves fotos i us deixo amb les dels dos protagonistes:

Mohammad Al-Azza (محمد العزة) és un molt jove palestí -només 23 anys!- que ha tingut ja temps de fer-se fotògraf, ser ferit i empresonat per l'exèrcit israelià i haver guanyat diversos premis (aquí teniu notícia). A continuació teniu una fotografia seva de l'exèrcit entrant el 8/4/2013 al Camp d'Aida, a Betlem.


Té unes imatges molt dures, com ho és la seva realitat del dia a dia. Sense populismes, amb la simplicitat de les coses dites de debó, ens va explicar com va resultar ferit. En fi, un moment d'aquells de pell de gallina. Ens va recomanar als presents que nosaltres, que podíem, havíem de difondre aquesta realitat, cosa que faig, doncs, seguint les seves instruccions. Va acabar la seva exposició ensenyant-nos una fotografia amb un paisatge i confessant que a ell, en realitat, li agradaria poder dedicar-se als ocells i no a la guerra. També va dir-nos que Palestina, com qualsevol societat, era molt més que no pas la imatge que acostumem a veure a la premsa. Amb una fina ironia afegí que molts dels cooperants que van als camps de refugiats s'estranyen en veure que els palestins riuen més que no pas ells!


L'altra convidada era Diana Matar qui, seguint el costum nord-americà, ha pres el cognom del seu marit, Hisham Matar, un escriptor libi-americà que m'agrada moltíssim (justament feia un parell de dies que m'havia comprat la seva segona novel·la, Anatomy of a Disappearance, que està tenint tan bones crítiques com la primera, In the Country of Men). Diana és una reputada i consolidada fotògrafa, només cal veure la seva pàgina. El New Yorker va publicar una selecció de la seva magnífica col·lecció Return to Libya: One Family's Journey. També us adreço a la pàgina del diari per tal que pugueu gaudir de totes les imatges a pantalla completa: The New Yorker

Les fotografies de Diana Matar demostren una maduresa, sensibilitat i un mestratge admirables. M'alegro molt d'haver pogut descobrir aquí a Diana Matar i Mohammed Al-Azza. Un plaer.

Aquesta entrada està dedicada a Z.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada