Dones

Sí, aquesta setmana hem "celebrat" el dia de la dona treballadora. I sí, està clar, mentre hàgim de dedicar-hi un dia, mal senyal. En tot cas, prefereixo celebrar que cada dia hi ha un munt de persones que fan coses molt interessants i aquí us n'ofereixo una mostra:

¿Y ahora dónde vamos? darrer film de la realitzadora libanesa Nadine Labaki a qui recordareu per Caramel. El guió és esplèndid, una combinació d'emocions amb un sentit de l'humor que aconsegueix tocar la fibra de l'espectador. Però la gràcia és que no es limita a produir un efecte catàrtic passatger, sinó que proposa elements per a una reflexió profunda.

Guerra, revoltes i noves formes de lluita. S'ha parlat molt sobre el paper dels -i les- bloggers a la primavera àrab. Una bona opció per conèixer millor aquest món és el llibre de Lali Sandiumenge Guerrillers del teclat. L'autora té un blog amb el mateix nom a La Vanguardia Guerrilleros del teclado, que recomano seguir. Precisament, una de les protagonistes d'aquesta primavera és Lina Ben Mhenni qui amb A Tunisian girl ha posat el seu gra de sorra a la revolta tunisenca. Indigène Editions li publicarà Tunisian girl, blogueuse pour un printemps arabe. 

En realitat, la relació entre dona i revolució, ni és nova ni és exclusiva com podeu comprovar a l'article Women and Revolution. De tota manera, la combinació "joves-revolucionàries-àrabs"  és un fenomen en eclosió. Només cal recordar que Tawakkol Karman va rebre el Premi Nobel de la Pau 2011 (Lina Ben Mhenni també va ser nominada). Ah! Per a qui tingui interès, el diari Arabian Business ha publicat el llistat 2012 de les 100 dones àrabs més poderoses.

Però més enllà del gènere, no només a Egipte, Líbia, Iemen o Tunísia, sinó també a Bahrain, les revoltes poden seguir fil per randa el principi que enunciava Lampedusa a Il Gattopardo: "Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi". Interessant, l'opinió d'Ala'a Shehabi sobre aquest tema: Don't look away from Bahrain's Revolution.

I, finalment, una guia, la Guia d'usos no sexistes de la llengua. Per a qui es mantingui en l'escepticisme, es pot adduir que no és tan difícil canviar d'hàbits. I, encara més, en aquest punt potser podem aconseguir -ni que sigui per la connexió entre llenguatge i pensament- anar movent el pensament mitjançant el llenguatge. La realitat, aquesta, és molt més difícil de canviar. I més lenta. Eppur si muove...