Vint-i-quatre (24) són els anys que Zine el-Abidine Ben Ali ha estat al poder. Quan la mà dreta d'un dictador fa un cop d'estat (adduint incapacitat mental del seu mentor), ja sap que corre alguns riscos, tot i que -de moment- el seu futur no sembla exactament negre. El de Tunísia... ja ho veurem.
Trenta (30) són els que porta Hosni Mubarak al poder. Una mica d'hemeroteca? Vigileu, perquè els articles no són nous: Discurso de Obama en el Cairo, Egipto busca su futuro o bé les que trobaríem a al-Ahram (si hi hagués accés a internet, és clar). En aquest cas, el cop d'estat no fou necessari... perquè el seu predecessor fou assassinat (després d'haver signat uns "històrics" acords de pau amb Israel). Com sempre, cinema i literatura ens ajuden a veure quina és la realitat egípcia: el ja famós supervendes d'Alaa al Aswani L'edifici Iaqubian (tant la novel·la com l'adaptació cinematogràfica), Mujeres de El Cairo, Ladrones jubilados de Hamdi Abu Golayyel, Taxi de Khaled El Khamissi, entre d'altres. Podeu triar a gust. Si voleu encara més, podeu fer un tastet de clàssics: Taha Hussein, Tawfiq al-Hakim, Naguib Mahfuz, Yusuf Idris...
Quina il·lusió que la manca de democràcia caigui tan lluny!!! O potser no... no ho sé, podeu anar a veure Corrüptia, una regió de l'est al Tantarantana i comprovar-ho. Però només queden dos (2) dies!
Divuit (18) són els anys que té Grace Kelly (no confondre amb la de Mònaco!). Llàstima que no més una (1) hagi estat el nombre de les seves actuacions a Barcelona (a l'Auditori).
Segur que torna.
Millor que altres no ho facin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada