diumenge, 7 de novembre de 2010

Cambalache segle XX

En quina societat vivim? Vull dir, la catalana... com és? Ha canviat gaire en el darrer segle? Aquesta és una pregunta que es respon -almenys parcialment- en la darrera posada en escena de Joan Ollé, Joan Maragall, la llei d'amor. Del muntatge en destacaria dues coses: la possibilitat de re/descobrir Joan Maragall (i fer-ho sense manies!) i el grandíssim plaer de veure una Senyora en acció. Montserrat Carulla està senzillament esplèndida. Si no sabéssim que celebràvem "l'any Maragall" (centenari de la seva mort) semblaria que alguns textos estan acabats d'escriure ara fa dos dies. Context de crisi política i social, una reflexió molt profunda sobre la religió... i, naturalment, la relació amb Espanya: "Escolta, Espanya, -la veu d´un fill/ que et parla en llengua - no castellana".

També va en la mateixa línia el muntatge que aquests dies hi ha al Lliure. Es tracta de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Albertí adapta la novel·la (el muntatge no és rodó, la veritat), però el mèrit rau en oferir al públic una mirada crítica sobre la societat catalana -barcelonina-. En el seu moment (1932), alguns la consideraren escandalosa. L'autor, en canvi, deia que era més aviat "una novel·la rosa" si es comparava amb la realitat.

I com són les societats d'altres llocs? Ens en podrem fer una idea si assistim a les sessions del Festival de Cinema Africà (ni més ni menys que la 15a edició!). Una magnífica oportunitat per veure cinema marroquí, algerià, senegalès... Com per exemple el de Dani Kouyaté (fill del recentment desaparegut -i sempre admirat- Sotigui Kouyaté). Fer cinema fora del primer món és una heroïcitat digna d'elogi (com a mostra, aquesta entrevista).

Finalment, des d'Argentina, ens arribà una visió -més càustica que àcida, diria jo- de com era la societat del segle XX. El mestre Julio Sosa ens ho explica cantant Cambalache:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada