Hi ha persones que passen per la nostra vida i ens marquen. Pot ser que ho facin de manera negativa, naturalment, però ara mateix em refereixo a aquelles persones -tot sovint Mestres- que deixen aquella emprenta que no s'esborra amb el pas del temps. Al contrari! No pots evitar un somriure quan hi penses. Això és el que em donava voltes pel cap des de feia una setmana, és a dir, des que vaig assistir a la presentació del llibre Joan Solà. 10 textos d'homenatge (Empúries, 2010).
Avui, una setmana després, en Joan Solà ja no hi és... quina bestiesa! Encara atordida per la pèrdua, vull quedar-me amb l'emoció que em -ens- va regalar. Saviesa, generositat, cordialitat... humanitat, en defnitiva, eren les expressions que més varen fer servir els seus deixebles. Com també passió, capacitat de treball, rigor. Bé, com a mostra, aquí teniu les paraules de la Neus. Era reconfortant veure una taula amb persones que havien creat uns vincles que -amb obstinada gasiveria, això sí- ens regala la universitat de tant en tant. Per això i per tantes altres coses -els records, els llibres- sento una profunda gratitud cap a en Joan Solà i cap a totes aquelles persones que, com ell, ens han regalat la seva intel·ligència.
Gràcies.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada