No sé si realment és un debat... són els poetes els qui millor llegeixen els seus propis poemes? Són els que pitjor ho fan? Com sempre, és molt més interessant intentar treure'n l'entrellat que no pas arribar a obtenir una resposta. Podem fer una prova amb Jesús Lizano:
La poesia és universal, certament, però els àrabs n'han fet bandera. La passió per la poesia no és tanta com la que pugui despertar el futbol, però és fàcil trobar persones que puguin -encara!- recitar poemes de memòria. Els camins de la pedagogia són inescrutables. Fins i tot es dediquen culebrots (musalsalat) a la vida d'alguns poetes cèlebres, com ara Nizar Qabbani (1923-1998).
Disfrutem de la poesia i del sentit de l'humor: dues bones armes contra aquest nonsense verse que és el món.
La poesia és universal, certament, però els àrabs n'han fet bandera. La passió per la poesia no és tanta com la que pugui despertar el futbol, però és fàcil trobar persones que puguin -encara!- recitar poemes de memòria. Els camins de la pedagogia són inescrutables. Fins i tot es dediquen culebrots (musalsalat) a la vida d'alguns poetes cèlebres, com ara Nizar Qabbani (1923-1998).
Si voleu, podeu comparar amb el mateix autor. Qui va dir que Nizar Qabbani era, simplement, el poeta del amor? El seu fi sentit de l'humor recitant "al-Dik" (El gall) és proverbial.
Disfrutem de la poesia i del sentit de l'humor: dues bones armes contra aquest nonsense verse que és el món.
El poema de Jesús Lizano empra unes metàfores molt interessants, la intensitat amb el que el recita, em sembla l'adequada per donar-li l'èmfasi que el poema necessita, però no sé perquè exactament, però potser per la seva pronúncia o pel seu to de veu, considero que un altre rapsoda podria llegir-lo molt millor, d'una manera més plaent als oïents, la seva lectura adopta un to còmic què no crec que l'autor li volgués donar, tot i si que té un to irònic molt adient al significat del poema.
ResponEliminaPer altre banda, m'és molt xocant que es facin culebrots de la vida dels poetes, xocant des del punt de vista occidental, però ho trobo molt comprensible en la cultura àrab, on la poesia, la oralitat, la memotècnica... són tant importants, molts poetes són considerats herois i molts dels seus poemes són adoptats com a himnes pel poble.
La producció d'aquests culebrots, apropa la figura d'aquests poetes i part del seu diwan al poble, aquesta és una funció molt encomiable, però, la realitat és insuperable, que n'hi de millor que sentir a Qabbani llegint un dels seus poemes, en aquest cas un de tant original i divertit?