Romanticisme i emigració

El 24 de març passat va tenir lloc la prova final de piano del Concurs Internacional Maria Canals. Cal tenir en compte, però, que una de les propostes interessants associades a aquest premi ha estat, precisament, l'off Maria Canals (amb pianos repartits per la ciutat a disposició de qui volgués tocar-los).

El guanyador del concurs va ser el senzillament genial Denis Zhdanov (una mena de Messi del piano), qui va interpretar el Concert núm. 1 op. 11 en mi menor de Frédéric Chopin. Marko Hilpo (3r) va interpretar amb una sensibilitat exquisida el Concert núm. 2 op. 18 en do menor de Serguei Rachmaninoff i Olga Kozlova (2a), el Concert núm. 1 en Mi b Major de Franz Liszt.

Curiosament, mentre Rachmaninoff, emigrat a Estats Units, componia la seva música, un altre emigrant romàntic, Gibran Khalil Gibran (جبران خليل جبران) componia els seus versos. Gibran va ser un artista pluridisciplinar que va destacar tant en la pintura com en la literatura. Una de les obres més conegudes de la seva producció és The Prophet, tant que es diu que és la segona obra més traduïda al món, després de la Bíblia. Però Gibran tot just va ser el capdavanter d'un moviment literari molt més ampli conegut com mahjar (emigració) i que estava format, entre d'altres, per Nasib Arida (نسيب عريضة), Elia Abu Madi (إيليا أبو ماضي) o Mikha'il Nu'ayma (ميخائيل نعيمة).

És una tasca difícil, però ja és hora que quan pensem en quins corrents artístics i quines produccions hi havia en un moment determinat, no pensem -només- en la nostra vella i estimada Europa...