dilluns, 4 de gener del 2010

Trens

La fascinació pel viatge és inherent a la humanitat: des dels nòmades als conqueridors, tots s'han deixat endur per l'afany de marxar ben lluny. Potser pensaven que on fos que anaven descobririen realment qui eren...

Pel que fa als mitjans de transport, el tren és -tal volta- el que ha despertat més interés artístic. El trobem al cinema (ja els germans Lumière van immortalitzar-lo a L'arrivée d'un train à la Ciotat el 1895), però també la genial Agatha Christie situa la seva novel·la Murder on the Orient Express en un tren ple de charme.

Antonio Machado va utilitzar, a Otro viaje, la poesia per expressar què vol dir viatjar en tren, què vol dir viatjar per la vida:

Ya en los campos de Jaén,
amanece. Corre el tren
por sus brillantes rieles, /devorando matorrales,
alcaceles, / terraplenes, pedregales,
olivares, caseríos, / praderas y cardizales,
montes y valles sombríos.
Tras la turbia ventanilla, / pasa la devanadera
del campo de primavera.
La luz en el techo brilla / de mi vagón de tercera.
Entre nubarrones blancos, / oro y grana;
la niebla de la mañana
huyendo por los barrancos.
¡Este insomne sueño mío!
¡Este frío de un amanecer en vela!...
Resonante, /jadeante,
marcha el tren. El campo vuela.
Enfrente de mí, un señor
sobre su manta dormido;
un fraile y un cazador
el perro a sus pies tendido.
Yo contemplo mi equipaje, / mi viejo saco de cuero;
y recuerdo otro viaje / hacia las tierras del Duero.
Otro viaje de ayer / por la tierra castellana
¡pinos del amanecer / entre Almazán y Quintana!
¡Y alegría / de un viajar en compañía!
¡Y la unión / que ha roto la muerte un día!
¡Mano fría / que aprietas mi corazón!
Tren, camina, silba, humea, / acarrea
tu ejército de vagones, / ajetrea / maletas y corazones.
Soledad, / sequedad.
Tan pobre me estoy quedando / que ya ni siquiera estoy
conmigo, ni sé si voy / conmigo a solas viajando.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada