Del 26 d'octubre a l'1 de novembre ha tingut lloc a Alexandria el congrés d'arqueoastronomia SEAC 2009 a la Bibliotheca Alexandrina. D'aquesta manera, m'he apropat a aquesta metròpoli i -sense poder ser original- he caigut encisada per la seva barreja de cultures i colors. Un bon inici (o final) per submergir-se a la ciutat pot ser Alexandria: A History and a Guide d'E.M. Forster.Sopant al Cecil, prenent un suc de mango al Trianon... és fàcil imaginar els personatges de l'Alexandria Quartet de Lawrence Durrell. Passejant pel centre, si un està prou atent (i es deixa ajudar per l'olor d'encens que crema a les botigues del voltant), s'arriba a descobrir la reconstrucció que el consolat grec ha fet de la casa de Kavafis.
Els carrers de la ciutat ens parlen de la seva història: Saad Zaghloul i Safiyya Zaghloul, per exemple. També el carrer "26 de juliol" (de 1952), una part de la Corniche que commemora el dia que el rei Farouk va fugir des del seu palau de Montaza cap a l'exili italià. Un moment clau de la història contemporània egípcia protagonitzat pels Oficials Lliures que va acabar portant a Nàsser al poder...
Òbviament, tampoc Naguib Mahfuz (vegeu vídeo d'aniversari i breus declaracions) va poder resistir-se: Miramar és el resultat.
Finalment, haurem de refrescar la nostra memòria amb la Trilogia d'Alexandria de Youssef Chahine, un dels cineastes egipcis més importants. Com ell, també ens podem preguntar: Iskandariya, leh? (Alexandria, per què?)
Una gran ciutat per gaudir amb una barreja de cultures impressionant.
ResponElimina