Els clàssics

Com ens agraden els clàssics... per això ho són: han aconseguit aquella síntesi tan difícil mitjançant la qual expressen els sentiments i els pensaments que ens són comuns.

Un clàssic entre els clàssics és la cançó Atini an-naya (Dóna'm la flauta) que, amb lletra de Gibran Khalil Gibran (versió en àrab), cantava la grandíssima Fayruz (versió àrab). Les versions que se n'han fet són innumerables, però us en proposo dues: una de la mateixa Fayruz i una altra de la Shakira.

Per si voleu cantar amb elles, aquí teniu la lletra

أعطني الناي وغني فالغنا سر الوجود

وأنين الناي يبقى بعد أن يفنى الوجود

هل إتخذت الغاب مثلي منزلاً دون القصور

فتتبعت السواقي وتسلقت الصخور

هل تحممت بعطره وتنشفت بنور

وشربت الفجر خمراً من كؤوس من أثير

هل جلست العصر مثلي بين جفنات العنب

والعناقيد تدلت كثريات الذهب

هل فرشت العشب ليلاً وتلحفت الفضاء

زاهداً في ما سيأتي ناسياً ما قد مضى

أعطني الناي وغني وانسى داء ودواء

إنما الناس سطورٌ كتبت لكن بماء

Així com una versió en català

Dóna'm la flauta i canta, que el cant és el secret de la vida
i els laments de la flauta restaran més enllà de la nostra existència.

Has pres, com jo, el bosc com a casa, lluny de palaus?
Has seguit rierols i grimpat per les roques?

T'has banyat mai amb perfum i t'has eixugat amb llum?
T'has begut l'albada, com si fos vi, amb copes d'èter?

Has passat, com jo, un capvespre entre les vinyes,
amb el raïm brillant com Plèiades d'or?

Has dormit, de nit, a l'herba, amb el cel com a llençol,
sense pensar en el que vindrà, i oblidant el que ja ha passat?

Dóna'm la flauta i canta. Oblida't de mals i remeis,
que la gent som línies escrites... amb aigua.