Blogarabiia

Setembre, mes de bones intencions

2011-09-12T23:49:00.002+02:00

El setembre és un mes fantàstic per fer bons propòsits: deixar de fumar, anar al gimnàs... per això les editorials ens ofereixen una multitud molt creativa de fascicles. De tota manera, hi ha bons propòsits totalment raonables. Per exemple, si algú vol saber tot allò que no s'atrevia a preguntar sobre el món àrab i islàmic, es pot apuntar al màster Món Àrab i Islàmic (és clar!).

Si l'interès és per la literatura -multicultural-, l'opció seria el màster Construcció i Representació d'Identitats Culturals.

És hora de matricular-se i gaudir de nous horitzons culturals!

Barcelona, Sweet, Cool & Olympic Bcn...

2011-09-07T21:39:00.000+02:00

Todos vós sodes capitáns

2011-06-07T16:37:00.007+02:00

Ara ja fa una mica més d'un any, vaig escriure una entrada on recomanava Todos vós sodes capitáns, una producció de Zeitun films. No voldria ser pesada, però després de gaudir de tota la peli més una presentació/debat amb el director, Oliver Laxe, insisteixo: no us la perdeu! La fan als Cinemes Girona.

Atenció: aquesta peli no és exactament un documental. Qui tingui ganes d'anar a veure com de malament viuen els pobrets orfes marroquins i la gran capacitat que té el cinema per canviar la seva vida... mmmm. En tot cas, sempre és bo preguntar-se què és la veritat per algú que apropa la càmera per mostrar una realitat: no és un gest innocent i l'Oliver Laxe ho deixa ben clar. Sobre perspectives, sobre mirades... per a tots aquells a qui ens agrada el cinema i hi creiem.

27 M Barcelona

2011-05-28T00:48:00.011+02:00

M'ofereixo per ensenyar a llegir. No cobraré, ho faré de forma voluntària. Una expressió, diguem-ne, de civisme ciutadà. Ja sabem que l'analfabetisme està quasi eradicat del nostre país, però encara hi ha gent que viu a l'obscuritat... La primera paraula que treballarem a l'aula serà "indignació", la segona, "pacífica" i la tercera, "revoltar-se". Noms, adjectius, verbs... s'ha d'aprendre de tot! Una mica més endavant... les preposicions: "amb" i "contra". Si, sí, ja ho sé... donen per a moltes sessions.

Posaré la meva oferta a facebook i a twitter... també als taulells d'anuncis dels mossos, dels partits polítics, institucions... Sincerament, seria de molta utilitat per a un gran nombre de persones (hauria de dir "responsables" tot i que sovint la seva actuació sigui força irresponsable -uf! aquesta paraula també em prendrà més d'una sessió!-). És un problema d'iniciació a la lectura. Bé, això crec. A no ser que tothom sàpiga llegir perfectament la situació i, simplement, no hi hagi cap mena d'intenció d'escoltar la gent indignada.

Bé, en tot cas, mentre no començo les classes presencials, qui vulgui pot anar escalfant motors amb la lingüística cognitiva (gràcies Laura! ;-)) :

Trobareu més informació a acampadaBCN.

Spanish Revolution

2011-05-20T15:29:00.004+02:00

Vint anys de SCHCT

2011-05-06T16:49:00.014+02:00

El 27 de maig de 2011 la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica compleix 20 anys!! És un motiu de felicitació i també d'agraïment a totes les persones que ho han fet possible.

Moltes i bones coses duu a terme aquesta filial de l'IEC, que es caracteritza per tenir uns associats força hiperactius. Entre les seves activitats habituals s'hi poden comptar Col·loquis, Escoles de Primavera, Trobades, Jornades sobre Història de la Ciència i Ensenyament, i Jornades d'Història de l'Astronomia i de la Meteorologia. Eps! Que també hi ha un premi per a treballs de recerca de batxillerat (Premi Antoni Quintana i Marí) i una revista científica, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica.

En constant evolució (seria impossible una altra cosa), ara comptem amb una nova eina de comunicació. El bloc de la SCHCT, l'Ictineu, ens permetrà establir una relació encara més dinàmica entre tots aquells que ens interessem per la història de la ciència.

I, com no, per si voleu fer-vos socis, aquí teniu la butlleta d'inscripció. ;-)

Màster Món Àrab i Islàmic

2011-05-06T16:48:00.007+02:00

Dijous 2 de juny celebrarem la cloenda del curs 2010/2011 del Màster Món Àrab i Islàmic.

Per a fer-ho comptarem amb uns invitats especials, Víctor Martí i Lluís Isern, assessors del documental En la ment de Gaza (Arantza Díez i Carles de la Encarnación, 2008, fitxa tècnica) i responsables del Projecte de Cooperació en Salut Mental Comunitària amb Gaza que impulsa la Fundació Congrés Català de Salut Mental amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Ministeri de Sanitat de l'Autoritat Nacional Palestina i l'Ajuntament de Gaza.

Dia: dijous 2 de juny

Hora: 18.30

Lloc: Sala de professors, 5è pis Aulari Josep Carner, Facultat de Filologia, UB

Una mica d'autobombo...

2011-05-06T16:39:00.003+02:00

Està oberta la preinscripció i la matrícula per al màster oficial "Construcció i Representació d'Identitats Culturals" de la Universitat de Barcelona, desenvolupat dins del marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El màster ofereix una formació avançada en la definició i l'anàlisi dels processos de construcció d'identitats culturals i de les seves representacions en la literatura, el cinema, el teatre i altres mitjans, des d'una perspectiva plenament intercultural i plural.

El proper dimecres 25 de maig (a les 11.30), com a cloenda del curs 2010/2011 la Najat El Hachmi impartirà la conferència "Escriptura integrada". Lloc: aula Capella de la Facultat de Filologia de la UB.

La reforma constitucional a Egipte

2011-03-18T17:10:00.003+01:00

Aquests dies hi ha un debat important sobre la constitució a Egipte, ja que demà dissabte (19/03/2011) es vota, precisament, la reforma de la carta magna. Els partidaris del no són nombrosos i argumenten que el país necessita una constitució nova i democràtica, no un lleuger maquillatge de la vigent.

A la pàgina Jadaliyya (versió en anglès) hi veureu l'argumentari detalladament exposat. Ah! És realment una bona pàgina per obtenir informació sobre tot el que està relacionat amb les "revoltes àrabs". Per saber qui són: about.

De revolucions i còmics

2011-03-04T18:16:00.012+01:00

Segueixen les revolucions... i amb elles -o fins i tot sense!- és bo informar-se -seguir-se informant- (ggrrr, hahahaha) sobre els països àrabs. Per exemple, dimecres 9 Casa Palestina i Revolta Global organitzen una xerrada que sembla molt interessant (gràcies per la informació, Laura! ;-)).

Com sempre... hi ha més mètodes alternatius per obtenir informació i, sobre tot, una visió més àmplia. Què hi ha sobre Líbia? Aquesta Líbia de la qual extreure'n informació és molt més difícil que extreure petroli? Podríem començar amb un film clàssic: The Lion of the Desert, dirigit per Moustapha Akkad. El binomi Mousthapha Akkad/Anthony Quinn també el trobem en un projecte anterior, The Message (un altre film impresindible!). La pel·lícula narra el moviment de resistència a Líbia liderat per Umar Mukhtar i que s'oposà amb totes les seves forces a la duríssima colonització italiana. Força curiosa, la trajectòria cinematogràfica de Mr. Akkad, de les pelis èpiques a les de terror...

En un altre ordre de coses, el literari, ens trobem amb Hisham Matar qui ens explica, a la seva novel·la In the Country of Men (Solo en el mundo / Al país dels homes) com és la vida d'un nen que descobreix aviat en quina mena de país ha nascut.

I, finalment, no ens oblidarem del còmic. Magdy El Shafee és un creador que ens agradaria trobar aviat traduït a casa nostra. De moment, i gràcies als nous aires que corren, sembla que el seu Metro podrà ser publicat finalment a Egipte. També se'n prepara una traducció anglesa i, si el voleu tenir ja, podeu mirar d'aconseguir-ne la traducció italiana.

Blogs

2011-02-06T18:46:00.014+01:00

La informació "sobre el terreny" és important. Més encara el fet que aquesta informació sigui generada pels protagonistes de la història. Els blogs fa temps que ens ofereixen una veu que si no escoltem és perquè no volem. Fa uns anys, a la guerra del Líban del 2006, va sorgir Zena el Khalil amb el seu beirut update (la versió novel·lada, Beirut I love you, està traduïda al castellà).

Avui, doncs, es tracta d'oferir unes quantes adreces escrites per egipcis, però també jordans, marroquins, mauritans, saudites... Aquesta tongada està en anglès: no hi ha excusa per ignorar què pensa aquesta famosa joventut àrab:

i unes reflexions sociològiques per acabar: Mohammed A. Bamyeh

A partir d'aquesta brevíssima col·lecció es pot anar saltant... fins l'infinit -o quasi-. De tota manera, si coneixeu algun blog o pàgina que considereu imprescindible, només cal que aneu fent engreixar la llista. Gràcies per endavant.

Continuarà... mentrestant... Oum

Xifres

2011-02-04T18:16:00.010+01:00

Vint-i-quatre (24) són els anys que Zine el-Abidine Ben Ali ha estat al poder. Quan la mà dreta d'un dictador fa un cop d'estat (adduint incapacitat mental del seu mentor), ja sap que corre alguns riscos, tot i que -de moment- el seu futur no sembla exactament negre. El de Tunísia... ja ho veurem.

Trenta (30) són els que porta Hosni Mubarak al poder. Una mica d'hemeroteca? Vigileu, perquè els articles no són nous: Discurso de Obama en el Cairo, Egipto busca su futuro o bé les que trobaríem a al-Ahram (si hi hagués accés a internet, és clar). En aquest cas, el cop d'estat no fou necessari... perquè el seu predecessor fou assassinat (després d'haver signat uns "històrics" acords de pau amb Israel). Com sempre, cinema i literatura ens ajuden a veure quina és la realitat egípcia: el ja famós supervendes d'Alaa al Aswani L'edifici Iaqubian (tant la novel·la com l'adaptació cinematogràfica), Mujeres de El Cairo, Ladrones jubilados de Hamdi Abu Golayyel, Taxi de Khaled El Khamissi, entre d'altres. Podeu triar a gust. Si voleu encara més, podeu fer un tastet de clàssics: Taha Hussein, Tawfiq al-Hakim, Naguib Mahfuz, Yusuf Idris...

Quina il·lusió que la manca de democràcia caigui tan lluny!!! O potser no... no ho sé, podeu anar a veure Corrüptia, una regió de l'est al Tantarantana i comprovar-ho. Però només queden dos (2) dies!

Divuit (18) són els anys que té Grace Kelly (no confondre amb la de Mònaco!). Llàstima que no més una (1) hagi estat el nombre de les seves actuacions a Barcelona (a l'Auditori).

Segur que torna.

Millor que altres no ho facin.

My favourite things

2010-12-01T16:30:00.007+01:00

No, no estic trista... però és que fa molt de fred!!! Suposo que és per això que porto tot el dia taral·lejant aquesta cançó:

Bobby McFerrin sempre ha estat generador de "bon rotllo": recordeu Dont' worry, be happy ? Entre les seves actuacions memorables, aquella on demostrava l'escala pentatònica. Aix... quin gust aquest Bobby! És clar que... els testos s'assemblen a les olles!!!!

4eshs

2010-11-12T19:10:00.004+01:00

Del 18 al 20 de novembre, Barcelona serà la seu europea de la història de la ciència gràcies a la 4th International Conference of the European Society for the History of Science. Us convido a mirar el programa amb deteniment i gaudir d'aquesta oportunitat.

Cambalache segle XX

2010-11-07T19:38:00.021+01:00

En quina societat vivim? Vull dir, la catalana... com és? Ha canviat gaire en el darrer segle? Aquesta és una pregunta que es respon -almenys parcialment- en la darrera posada en escena de Joan Ollé, Joan Maragall, la llei d'amor. Del muntatge en destacaria dues coses: la possibilitat de re/descobrir Joan Maragall (i fer-ho sense manies!) i el grandíssim plaer de veure una Senyora en acció. Montserrat Carulla està senzillament esplèndida. Si no sabéssim que celebràvem "l'any Maragall" (centenari de la seva mort) semblaria que alguns textos estan acabats d'escriure ara fa dos dies. Context de crisi política i social, una reflexió molt profunda sobre la religió... i, naturalment, la relació amb Espanya: "Escolta, Espanya, -la veu d´un fill/ que et parla en llengua - no castellana".

També va en la mateixa línia el muntatge que aquests dies hi ha al Lliure. Es tracta de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. Albertí adapta la novel·la (el muntatge no és rodó, la veritat), però el mèrit rau en oferir al públic una mirada crítica sobre la societat catalana -barcelonina-. En el seu moment (1932), alguns la consideraren escandalosa. L'autor, en canvi, deia que era més aviat "una novel·la rosa" si es comparava amb la realitat.

I com són les societats d'altres llocs? Ens en podrem fer una idea si assistim a les sessions del Festival de Cinema Africà (ni més ni menys que la 15a edició!). Una magnífica oportunitat per veure cinema marroquí, algerià, senegalès... Com per exemple el de Dani Kouyaté (fill del recentment desaparegut -i sempre admirat- Sotigui Kouyaté). Fer cinema fora del primer món és una heroïcitat digna d'elogi (com a mostra, aquesta entrevista).

Finalment, des d'Argentina, ens arribà una visió -més càustica que àcida, diria jo- de com era la societat del segle XX. El mestre Julio Sosa ens ho explica cantant Cambalache:

Rachel Corrie

2010-10-30T16:18:00.016+02:00

Qui era Rachel Corrie? Doncs una noia nord-americana carregada de bones intencions que va morir lluitant per Palestina -actuant com escut humà contra la demolició de cases a Gaza-. En realitat, Rachel no és -naturalment- l'única víctima occidental (com podeu comprovar aquí), però no es tracta d'oferir, ara mateix, una col·lecció de morts que produeixi una llagrimeta fàcil.

Mentre va estar a Palestina, Rachel va anar enviant correus a la seva família i les cartes de Rachel (que es poden descarregar gratuïtament en pdf) són el material a partir del qual va néixer l'obra de teatre "El meu nom és Rachel Corrie". L'obra, representada a un munt de països (inclosos EUA i Palestina), ha arribat a Espanya amb Marta Mar co com a protagonista. La producció és de la companyia Traspasos i passa per Barcelona (pel Romea) només uns dies.

Per veure com és la vida a Gaza us podeu connectar al canal de You Tube "Sleepeless in Gaza and Jerusalem". Entre altres coses, s'inclou la inauguració del carrer Rachel Corrie a Ramallah.

Perquè les coses no són sempre relatives. Perquè la neutralitat és, tot sovint, una manera de prendre partit.

Gràcies

2010-10-28T13:02:00.006+02:00

Hi ha persones que passen per la nostra vida i ens marquen. Pot ser que ho facin de manera negativa, naturalment, però ara mateix em refereixo a aquelles persones -tot sovint Mestres- que deixen aquella emprenta que no s'esborra amb el pas del temps. Al contrari! No pots evitar un somriure quan hi penses. Això és el que em donava voltes pel cap des de feia una setmana, és a dir, des que vaig assistir a la presentació del llibre Joan Solà. 10 textos d'homenatge (Empúries, 2010).

Avui, una setmana després, en Joan Solà ja no hi és... quina bestiesa! Encara atordida per la pèrdua, vull quedar-me amb l'emoció que em -ens- va regalar. Saviesa, generositat, cordialitat... humanitat, en defnitiva, eren les expressions que més varen fer servir els seus deixebles. Com també passió, capacitat de treball, rigor. Bé, com a mostra, aquí teniu les paraules de la Neus. Era reconfortant veure una taula amb persones que havien creat uns vincles que -amb obstinada gasiveria, això sí- ens regala la universitat de tant en tant. Per això i per tantes altres coses -els records, els llibres- sento una profunda gratitud cap a en Joan Solà i cap a totes aquelles persones que, com ell, ens han regalat la seva intel·ligència.

Gràcies.

El temps i la música

2010-10-06T17:22:00.004+02:00

Fa uns dies vaig tornar a escoltar ràdio 3 i va ser tot un viatge. Un viatge en el temps per anar a parar al mateix lloc: una mica com a tornar a casa. La ràdio és un fenòmen de comunicació curiós i acaba formant part de l'educació sentimental. "Cuando los elefantes sueñan con la música" de Carlos Galilea o "Discópolis" de José Miguel López han estat i són bones aules on alliçonar les orelles. Com dirien en anglès ... "Prick up your ears"! que és també el títol d'una bona película de Stephen Frears sobre la joventud del dramaturg Joe Orton.

Gràcies a López, he descober a Andreas Prittwitz... quina meravella! Aquí teniu una versió de "Las tres morillas"

Vuelta al cole!

2010-10-05T21:47:00.002+02:00

Sí, sí... un silenci llarg. Però és que el silenci cal trencar-lo amb motiu. I un bon motiu és la bona música:

Continuarà...

Estiu

2010-07-16T15:20:00.010+02:00

Quines ganes d'una mica de relax! I què difícil és aconseguir-ho! Esperant que arribin les tan desitjades vacances, aquí teniu unes propostes culturals (pels qui esteu a Barcelona i rodalies).

La primera és "Mujeres de el Cairo"

La segona és "London River". El director és Rachid Bouchareb, del qual ja he parlat aquí. Tampoc és nou en aquest blog l'actor principal, Sotigui Kouyaté. D'altra banda, l'actriu principal, Brenda Blethyn, és prou coneguda: l'hem vista, per exemple, a Pride & Prejudice.

Però com que hi ha vida més enllà del cinema... també es pot anar a gaudir de la música. El BCNmp7 al CCCB ofereix una proposta interessant: Casablanca hiphop (divendres 16).

And last, but not least, es pot passar tota la setmana (19-24 de juliol) a la UAB, seu del congrés WOCMES. En la seva programació hi teniu ponències per a tots els gustos.

Realitat vs. ficció

2010-05-24T13:23:00.009+02:00

Del 13 al 23 de maig de 2010 s'ha celebrat el Festival de Cannes. El rebombori més gran l'ha causat el film "Hors la loi" de Rachid Bouchareb (podeu posar el títol del film a google i en veureu els efectes). El motiu? Doncs que França i Algèria encara tenen les ferides sagnants. George Santayana ja va sentenciar que aquells que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la. Quina raó tenia! Però potser no tot és degut a la ignorància: la història és un plat molt difícil de digerir, per això repeteix tant... I en tot cas, quina història hem de conèixer? La que escriuen uns? La versió dels altres? La veritat???

En un altre ordre de coses s'ha mogut "Todos vós sodes capitáns" d'Olivier Laxe, un documental rodat a Tànger i que va obtenir el premi FIPRESCI (concedit per la Federació Internacional de Crítics de Cinema en el Festival de Cannes). Seria interessant poder-lo veure per aquestes contrades.

Però si hem passat de la ficció (!!) al documental (!!), encara ens queda arribar a la realitat (!!!!). Un gran enrenou i molta polseguera s'ha aixecat amb el "misteriós" assassinat a Dubai de Mahmud Mabhouh. Una autèntica peli d'espies que ens ha deixat més que atordits. L'escàndol segueix creixent (vegeu, per exemple, la reacció del govern d'Austràlia), però estarà bé veure en què acaba tot plegat. Aquí teniu un tràiler (ai, no, perdó, que és un reportatge!) d'aquest affaire no resolt.

17 de maig

2010-05-17T12:00:00.008+02:00

Un dia curiós, el 17 de maig. Per exemple, és el dia Mundial d'Internet. Per això, una entrada de blog deu ser una bona manera de celebrar-lo.

Però també és el Día das Letras Galegas en què, a més a més de ser festa a Galícia (;-)), es commemora la publicació dels Cantares Gallegos de Rosalia de Castro.

En un altre ordre de coses, en el santoral, el 17 de maig apareix associat a Pasqual Bailon, franciscà amb molt de seguiment al País Valencià (vestí els hàbits a Elx i és el patró de Vila-real).

Encara n'hi ha més! Avui és el dia Mundial contra l'Homofòbia i la Transfòbia. I avui fa 6 anys l'estat de Massachussetts va legalitzar el matrimoni homosexual (el primer estat dels EUA que ho va fer!).

Alguns fets històrics? Doncs tal dia com avui Muhammad Ali fou nomenat walí d'Egipte. En poques paraules? El naixement de l'Egipte modern començava... Eps! que no parlo del boxejador!

Parlant de naixements... avui faria anys Erik Satie, autor de les meravelloses Gymnopédies. Mmmm... us deixo gaudir de Satie...

Bones iniciatives

2010-05-16T21:27:00.006+02:00

Divendres i dissabte passat (14 i 15 de maig) han tingut lloc, a Cocentaina, les XIV Jornades de la Curie organitzades per l'AEFIQ-Curie. Aquesta és una associació per a l'Ensenyament de la Física i de la Química que agrupa, principalment -que no exclusiva-, professors de secundària del País Valencià. És molt reconfortant veure gent apassionada per la docència, sobretot si pensem que el sistema en què estem immersos no és gaire motivador ni per docents ni per discents. El col·lectiu de la Curie no perd l'entusiasme (14 jornades en són una prova sòlida) i lluny de llençar la tovallola, segueixen compartint experiències. Fantàstic.

Asufre

2010-05-08T18:49:00.003+02:00

No sabeu què fer??? Doncs aneu al teatre!!! Del 5 de maig al 13 de juny, la Companyia dei Furbi fan Asufre al Club Capitol. Per fer-ne un tastet, cliqueu aquí, però, eps, que això és teatre i el directe no té comparació.

Felicitats a la companyia, plena de talent, i a la seva directora, la Gemma Beltran. Han fet una molt bona feina.

Arrels nòmades

2010-05-08T18:12:00.016+02:00

Una altra bona estona amb la literatura a la UB. El passat dia 5, en Pius Alibek va venir a la Facultat de Filologia a presentar-nos el seu llibre Arrels nòmades. Com sempre, escoltar un Pius -un comunicador nat- va ser un plaer. Aquells de vosaltres que no vàreu poder venir, podeu fer-vos-en una idea veient, per exemple, l'entrevista que li van fer a Vilaweb o a l'Hora del lector.

És un luxe poder sentir en Pius, especialment per dos motius. La història dels països no es pot aprendre només en els llibres. I, naturalment, la història de l'Iraq no s'entén gens ni mica si només es coneix el que s'explica als mitjans de comunicació.

L'altre luxe és el que es deriva d'escoltar algú que està enamorat del llenguatge. Dels llenguatges. De les llengües. Des del seu arameu -llengua materna-, fins al català passant per l'àrab i l'anglès... és captivador escoltar-lo, perquè parla amb passió i des de la sinceritat. Va ser fantàstic debatre sobre literatura i no quedar-nos a la superfície "folklòrica" (aquella que ens fa obrir els ulls de bat a bat quan algú que no ha nascut aquí ens diu que el català és una llengua extraordinària). És clar que això ens ho explicava tot confesant-nos que li sabia greu no haver pogut complir el seu somni: viatjar per tot el món i conèixer totes les llengües!

Val la pena llegir aquest llibre. Està ben escrit i ens ofereix una oportunitat única, que és la de viatjar per un Iraq que està en vies d'extinció (!?).

Dóna gust!

2010-04-18T10:32:00.006+02:00

Quin gust que dóna anar al teatre i veure un espectacle tan fresc! No cal que us digui gaire més: aneu a veure el Pirates Teatre al Llantiol i comproveu-ho vosaltres mateixos. Us ho passareu molt bé.

Exposició

2010-04-11T22:34:00.017+02:00

Faig ressò d'aquesta exposició -molt interessant!- que s'inaugura d'aquí a dos dies. La notícia va ser difosa per Amecopress, però jo hi he arribat mitjançant la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació de Gènere que són, finalment, les que l'organitzen. Els camins de la xarxa són...

____________________________________________________________________
Una exposición muestra el papel de las mujeres en Palestina

13 mujeres con los pies desnudos y una palabra escrita hacen su particular reflexión del conflicto palestino-israelí

Cultura, Exposiciones, Mujeres del mundo, Derechos humanos, Madrid, Martes 30 de marzo de 2010, por Elena Duque

Madrid, 30 mar (10). AmecoPress. La Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras de Cataluña - Red Internacional de Periodistas con Visión de Género organiza la exposición “1325: Al principio fue la palabra”, con motivo del décimo aniversario de la resolución de la ONU.

La muestra consta de fotografías de 13 mujeres de un lado y otro del muro: palestinas residentes en el territorio palestino, palestinas residentes en Israel, israelíes y otras mujeres que tienen relación con el conflicto de alguna manera.

Dani Lagartofernández, responsable de este proyecto, decidió reunir estos diversos perfiles para tratar de dar un punto de vista amplio sobre la realidad de este conflicto, aportando el mayor número de perspectivas. “Utilizo la fotografía para ofrecer otra manera de enfocarlo”, explica. “No quería hablar de víctimas, ni crear retratos clásicos”.

Entre ellas cabe destacar a Sahar Vardi, pacifista israelí, que se niega a realizar el servicio militar obligatorio. O Louisa Morgantini, ex-vicepresidenta del Parlamento Europeo y activista internacional de los movimientos por la paz, que porta la palabra “dignidad” entre sus manos.

Las fotografías muestras a las mujeres descalzas en aquel lugar que ellas mismas han elegido para ser retratadas. Además, cada una elige una palabra que represente su idea sobre el conflicto: libertad, ecuanimidad, diálogo... “Trato de hacer una metáfora, reflejar a través de los pies desnudos la valentía y la honestidad de las protagonistas, que son luchadoras sin nada que esconder”, cuenta el autor.

La exposición se inaugura el próximo 13 de abril y podrá verse hasta el 28 de mayo en el Centro de Información y Recursos para las Mujeres de Barcelona.

Fotos: archivo AmecoPress. Cedidas por el autor

Pie de foto: Tal Haran, miembro de MachsomWatch, con la palabra “contrainformacion”

Podeu consultar el text de la resolució 1325 (2000) del Consell de Seguretat de Nacions Unides en el següent enllaç. I aquí teniu la notícia apareguda a La Vanguardia.

Les imatges i les paraules

2010-04-07T18:49:00.003+02:00

Està molt vist, sí, una imatge val més que mil paraules... però les paraules també ajuden. Encara que, després de veure vídeos com aquest, costi una estona poder dir-ne cap.

Per a més informació: http://www.collateralmurder.com/

Més emigrants...

2010-04-05T18:39:00.004+02:00

El dimecres 7 d'abril -a les 19.30- es presenten a Casa Amèrica Catalunya (carrer Còrsega 299, entresòl, Bcn) dos llibres sobre l'emigració àrab a Amèrica Llatina.

L'emigració àrab, especialment libanesa, a Amèrica Llatina és un tema fascinant... Si algú no ha sentit parlar mai de Salma Hayek, de Shakira o de l'expresident argentí Carlos Menem no sabrà de què estic parlant.

Si pensem en literatura, cal tenir en compte noms com Juan Yaser, Elias Farhat o Milton Hatoum...

Històries d'emigrants i d'emigracions. Històries fantàsticament explicades per contadors d'històries fantàstiques.

Romanticisme i emigració

2010-03-28T00:57:00.010+01:00

El 24 de març passat va tenir lloc la prova final de piano del Concurs Internacional Maria Canals. Cal tenir en compte, però, que una de les propostes interessants associades a aquest premi ha estat, precisament, l'off Maria Canals (amb pianos repartits per la ciutat a disposició de qui volgués tocar-los).

El guanyador del concurs va ser el senzillament genial Denis Zhdanov (una mena de Messi del piano), qui va interpretar el Concert núm. 1 op. 11 en mi menor de Frédéric Chopin. Marko Hilpo (3r) va interpretar amb una sensibilitat exquisida el Concert núm. 2 op. 18 en do menor de Serguei Rachmaninoff i Olga Kozlova (2a), el Concert núm. 1 en Mi b Major de Franz Liszt.

Curiosament, mentre Rachmaninoff, emigrat a Estats Units, componia la seva música, un altre emigrant romàntic, Gibran Khalil Gibran (جبران خليل جبران) componia els seus versos. Gibran va ser un artista pluridisciplinar que va destacar tant en la pintura com en la literatura. Una de les obres més conegudes de la seva producció és The Prophet, tant que es diu que és la segona obra més traduïda al món, després de la Bíblia. Però Gibran tot just va ser el capdavanter d'un moviment literari molt més ampli conegut com mahjar (emigració) i que estava format, entre d'altres, per Nasib Arida (نسيب عريضة), Elia Abu Madi (إيليا أبو ماضي) o Mikha'il Nu'ayma (ميخائيل نعيمة).

És una tasca difícil, però ja és hora que quan pensem en quins corrents artístics i quines produccions hi havia en un moment determinat, no pensem -només- en la nostra vella i estimada Europa...

Primavera (?) i poesia (encara més!)

2010-03-21T19:24:00.017+01:00

És primavera. No ho sembla, però és primavera. En fi. També és el dia mundial de la poesia (demostració que és una espècie en extinció). No cal celebrar res per obligació.

Celebraré, amb l'ajut de Mahmud Darwish, que, comptat i debatut, tots som iguals davant la mort...

لا أعرف الشخصَ الغريبَ ولا مآثرهُ

رأيتُ جِنازةً فمشيت خلف النعش،

مثل الآخرين مطأطئ الرأس احتراماً. لم

أجد سبباً لأسأل: مَنْ هُو الشخصُ الغريبُ؟

وأين عاش، وكيف مات فإن أسباب

الوفاة كثيرةٌ من بينها وجع الحياة

سألتُ نفسي: هل يرانا أم يرى

عَدَماً ويأسفُ للنهاية؟ كنت أعلم أنه

لن يفتح النَّعشَ المُغَطَّى بالبنفسج كي

يُودِّعَنا ويشكرنا ويهمسَ بالحقيقة

( ما الحقيقة؟)

رُبَّما هُوَ مثلنا في هذه

الساعات يطوي ظلَّهُ. لكنَّهُ هُوَ وحده

الشخصُ الذي لم يَبْكِ في هذا الصباح،

ولم يَرَ الموت المحلِّقَ فوقنا كالصقر

فاًحياء هم أَبناءُ عَمِّ الموت، والموتى

نيام هادئون وهادئون وهادئون ولم

أَجد سبباً لأسأل: من هو الشخص

الغريب وما اسمه؟ لا برق

يلمع في اسمه والسائرون وراءه

عشرون شخصاً ما عداي ( أنا سواي)

وتُهْتُ في قلبي على باب الكنيسة:

ربما هو كاتبٌ أو عاملٌ أو لاجئٌ

أو سارقٌ، أو قاتلٌ ... لا فرق،

فالموتى سواسِيَةٌ أمام الموت .. لا يتكلمون

وربما لا يحلمون .

وقد تكون جنازةُ الشخصِ الغريب جنازتي

لكنَّ أَمراً ما إلهياً يُؤَجِّلُها

لأسبابٍ عديدةْ

من بينها: خطأ كبير في القصيدة

Celebraré, en tot cas, i amb l'ajut de Luis Cernuda, com n'és de gran el cansament per tot plegat.

Estoy cansado

Estar cansado tiene plumas,
tiene plumas graciosas como un loro,
plumas que desde luego nunca vuelan,
mas balbucean igual que loro.

Estoy cansado de las casas,
prontamente en ruinas sin un gesto;
estoy cansado de las cosas,
con un latir de seda vueltas luego de espaldas.

Estoy cansado de estar vivo,
aunque más cansado sería el estar muerto;
estoy cansado del estar cansado

entre plumas ligeras sagazmente,
plumas del loro aquel tan familiar o triste,
el loro aquel del siempre estar cansado.

Sobre la poesia...

2010-03-14T19:30:00.014+01:00

No sé si realment és un debat... són els poetes els qui millor llegeixen els seus propis poemes? Són els que pitjor ho fan? Com sempre, és molt més interessant intentar treure'n l'entrellat que no pas arribar a obtenir una resposta. Podem fer una prova amb Jesús Lizano:

La poesia és universal, certament, però els àrabs n'han fet bandera. La passió per la poesia no és tanta com la que pugui despertar el futbol, però és fàcil trobar persones que puguin -encara!- recitar poemes de memòria. Els camins de la pedagogia són inescrutables. Fins i tot es dediquen culebrots (musalsalat) a la vida d'alguns poetes cèlebres, com ara Nizar Qabbani (1923-1998).

Si voleu, podeu comparar amb el mateix autor. Qui va dir que Nizar Qabbani era, simplement, el poeta del amor? El seu fi sentit de l'humor recitant "al-Dik" (El gall) és proverbial.

Disfrutem de la poesia i del sentit de l'humor: dues bones armes contra aquest nonsense verse que és el món.

Societat civil vs. societat política?

2010-03-07T16:03:00.010+01:00

De dijous 4 a diumenge 7 de març s'ha celebrat a Barcelona el Anna Lindh Forum 2010. Ha estat un moment de trobada de la societat civil de la Mediterrània que ha donat peu a presentacions d'activitats, contacte entre associacions i discussions més o menys apassionades. Joventut, educació, creació artística, creació d'espais per a la pau... van ser alguns dels eixos principals. Molta gent treballant en un mateix sentit. En un sentit comú (!).

La fundació Anna Lindh, amb seu a la Biblioteca d'Alexandria, és una xarxa de xarxes, de manera que hi ha una xarxa espanyola (coordinada per l'IEMed). Els integrants d'aquesta xarxa són nombrosos i força actius i cada vegada mostren més ganes de treballar en col·laboració. Es varen presentar un bon nombre d'activitats, com per exemple, la utilització de xarxes de bloggers per treballar el diàleg intercultural; el documental-ficció "Ni fàcil, ni difícil" un material que serveix per treballar el fenomen de la immigració produït per Somni de mico produccions; i els anuncis de la sèrie "¿Cuál es tu historia?" produïts per El ojo cojo.

Un dels punts culminants del Fòrum va ser el concert del grup Asíkides amb Omar Faruk. Fantàstics, realment.

Mentrestant, a l'altre cantó de la ciutat, dirigents polítics inauguraven -per fi!- la Unió per la Mediterrània (UPM). Societat civil, societat política... serà la història d'un amor impossible?

Buits

2010-03-02T16:45:00.008+01:00

A vegades, el cor se t'omple d'un buit tan gran que ni les paraules hi caben. A vegades, aquest buit és realment tan gran, que ni tan sols hi caben els sentiments. És un atordiment que et manté aferrat al no-res, intentant no acceptar que les coses passen, perquè no tenen cap sentit.

Però les coses s'entesten en passar, malgrat nosaltres. Aleshores, ens amarrem als records i a les imatges que ens queden esperant que, un dia, aquest dolor punyent es converteixi en un somriure...

Adéu, Mercè.

Projecte "veïns"

2010-02-22T20:54:00.006+01:00

L'associació Biluts acaba de fer públic el resultat d'un treball de la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh: el projecte "veïns".

Us animo que visiteu l'exposició virtual de les fotografies. Són molt suggerents.

La interculturalitat és tot un repte i cal donar suport a aquelles iniciatives que, com aquesta, fan que re-pensem quina és la "nostra" (curiosa paraula!) identitat...

Saló del llibre a Casablanca

2010-02-14T15:06:00.004+01:00

Del 12 al 21 de febrer té lloc el Salon du livre a Casablanca (SIEL). Els "marocains du monde" són convidats especials, per això podem trobar des del célebre Tahar Ben Jelloun fins a figures menys conegudes.

Per exemple, el dia 20 tindrà lloc la taula rodona «Ecrire entre deux rives», animada per Georges Morin amb la participació de Kebir-Mustapha Ammi, Tewfik Bendaoud, Halim Mahmoudi, Leïla Marouane et Mabrouck Rachedi.

Literatura i molt més... està bé que el Marroc sigui notícia per aquest esdeveniment i és una bona oportunitat per veure què s'hi cou.

Primavera oral

2010-02-07T19:05:00.023+01:00

Hi ha diversos tipus de primavera: l'astronòmica i la meteorològica, per exemple. N'hi ha de polítiques, com la primavera de Praga. I n'hi ha d'intel·lectuals. És el que passa quan comença un nou període de classes a la universitat. No és una notícia que faci aturar el món, és clar, però m'ha fet aturar un moment. No ha estat una pausa molt llarga: ha estat només aquell segon abans de sortir a l'escenari; ha estat només aquell moment en què el saltador de perxa agafa impuls...

Les classes -per sort!- són el regne de l'oralitat. Per molts powerpoints i llibres que s'introdueixin segueixen conservant alguna cosa del temple antic on hi passaven coses relacionades amb altres móns. En algun moment, el docent es pot arribar a convertir en una Xahrazad contemporània que fili històries sense parar. Tal volta per por de perdre el cap.

Aquesta volatilitat del que succeeix en una aula l'enllaça amb altres oralitats. La Unesco, per exemple, té catalogat com a patrimoni immaterial de la humanitat el relat que de l'epopeia hilalí es fa a Egipte i que explica el viatge de la tribu dels Banu Hilal fins al Sàhara. Ja ho va dir Amadou Hampâté Bâ: quan mor un vell a l'Àfrica, es crema una biblioteca. Peter Brook (director del Théâtre des Bouffes du Nord i creador del concepte de l'espai buit) fa temps que va quedar atrapat en aquesta xarxa. El 2004 ja havia treballat sobre l'obra d'Hampâté Bâ, Vie et enseignement de Tierno Bokar, protagonitzada pel magnífic Sotigui Kouyaté (imatge d'aquesta entrada). Ara fa poc, finals del 2009, hi ha tornat amb l'estrena d'Eleven and Twelve. Esperem que la seva gira mundial faci parada a Barcelona.

Literatura àrab

2010-01-31T18:42:00.009+01:00

Fa temps, si no se sabia àrab, era realment difícil poder tenir una panoràmica d'aquesta literatura, en especial de la contemporània. Aquesta situació ha canviat força i un munt d'editorials (Sirpus, Icària, Club Editor, deParís, Huerga y Fierro, Lleonard Muntaner, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo, Cantarabia, Límits editorial, etc) fan uns esforços lloables en transmetre'ns aquest llegat imprescindible.

Un recurs ideal per conéixer les traduccions al català i al castellà que s'han fet fins al moment són les guies de lectura La mar de llibres per endinsar-se en el món àrab i Mil y un libros para asomarse al mundo árabe. Un altre recurs com ara literatura àrab contemporània és una iniciativa molt útil.

De tota manera, la xarxa ens ofereix, com no, materials que fa un temps formarien part de la ciència ficció. No cal tenir el do de la ubiqüitat (ni en el temps, ni en l'espai): ara podem gaudir de conferències online i sentir Amin Maalouf parlant a Casa Árabe de la seva darrera novel·la traduïda, El desajuste del mundo. Cuando nuestras civilizaciones se agotan (Alianza, 2009) o bé a Mona Tolba (professora de la Universitat Ain Shams d'El Caire) resumint l'evolució de la literatura àrab contemporània i, en especial la relació entre literatura i religió.

Bona lectura!

Berlin i Amreeka

2010-01-24T20:19:00.013+01:00

Der aufhaltsame aufstieg des Arturo Ui és una obra de Bertold Brecht que, amb direcció Heiner Müller, s'ha pogut veure a al Teatre Lliure de Barcelona. Ha estat realment un plaer per a privilegiats, perquè només s'han fet dues funcions a la nostra ciutat. El Berliner Ensemble (pàgina web del teatre), la companyia fundada pel mateix Brecht, segueix jugant un paper fonamental a les arts escèniques europees. Entre d'altres raons, potser pel fet que el discurs de Brecht, lluny d'haver quedat obsolet, se'ns mostra obstinadament actual. En aquesta representació, Martin Wuttke (a qui podeu recordar en el paper de Hitler a Inglorious Basterds de Tarantino) i, molt especialment, Jurgen Holtz es mostren com el que són: dos autèntics monstres de l'escenari.

Si canviem de continent i llenguatge, caldrà parlar d'Amreeka, film dirigit per Cherien Dabis, una americana d'origen àrab que, al seu primer llargmetratge, retrata amb una mirada suggerent l'emigració palestina als Estats Units. El temps (durant la invasió d'Iraq del 2003) i el lloc (Ilinois) situen la trama en una posició privilegiada que ens mostra els límits del "somni americà". Tot i que la protagonista és Nisreen Faour, també apareix -com no!- l'actriu fetitxe del cinema àrab: Hiam Abbass. Des d'una perspectiva purament ingüística, és molt interessant escoltar com els personatges es comuniquen en un nou idioma, barreja d'àrab i anglès. Tot un retrat, també, de com les llengües es comporten a l'exili.

Ciències de la informació

2010-01-17T19:35:00.009+01:00

És la informació una ciència? Diverses? Potser sí, però el que és segur és que s'està convertint en una professió per aquells que volen estar informats. Cal deixar de llegir en paper? No, no cal. En diaris com el clàssic El País es poden llegir bons articles, com el de Goytisolo sobre orient i occident. A Revista de Libros Jorge Bustos fa poc reflexionava, precisament, sobre què vol dir el periodisme a dia d'avui.

Però són moltes les fonts d'informació que han sorgit i que utilitzen internet com a plataforma de difusió: Kaos en la red (vegeu l'article sobre les fosses comunes a Colòmbia), Sin Permiso o Son de Tambora són alguns exemples. També La Haine (que utilitza com a lema el títol del film de Mathieu Kassowitz).

Remeneu, busqueu i, això sí, que una onada no us arrenqui l'esperit crític enmig d'aquest mar d'informació.

Night in Tunisia

2010-01-09T15:30:00.021+01:00

"Night in Tunisia" és el títol d'un tema escrit per Dizzy Gillespie. Una de les interpretacions més cèlebres és la dels The Jazz Messengers (París, 1959).

Tot i que la història d'aquesta composició està rodejada de mite, sembla que la peça fou escrita el 1942, any en què el Magrib era l'escenari del tour de force entre Rommel i Montgomery. Al-Alamein, per exemple, va ser testimoni de dues de les batalles més cèlebres de la Segona Guerra Mundial. En aquesta localitat, convertida en resort de luxe, s'hi pot visitar el museu de guerra i els cementiris on descansen (?) milers de soldats desconeguts. Una versió extremadament coetània (1943) d'aquests episodis és la singular Five Graves to Cairo, dirigida per Billy Wilder. En paraules de Churchill: "Now this is not the end. It is not even the beginning of the end but it is, perhaps, the end of the beginning".

Moltes són les nits de Tunísia. Per exemple, la del 5 de desembre del 1952, en què Farhat Hached fou assassinat per la Mà Roja. Com tants d'altres casos, aquest no està "resolt" (vegeu la pàgina del grup de facebook "La verité sur le meurtre de Farhat Hached"). És a dir, cap dels responsables de la seva mort ha hagut d'afrontar un judici. Recentment, un documental d'al-Jazeera Documentary Channel (notícia en àrab) ha tornat a posar el tema sobre la taula: Farhat Hached havia estat escollit líder del sindicat UGTT (Union Général Tunisienne du Travail) i s'estava convertint en un personatge incòmode per a massa gent. En el reportatge, es deixa veure que, a més a més de la responsabilitat per part del govern francès i les declaracions d'Antoine Méléro (La Main Rouge: l'armée secrète de la République, Éditions du Rocher, 2007), «Moi, je trouve cela légitime et si c’était à refaire, je le referais», també a Tunísia se sabia que la sentència havia estat dictada. La polèmica entre Tunis i París està, un cop més, servida, però lluny de focs d'artifici, seria interessant saber la veritat.

Trens

2010-01-04T18:32:00.010+01:00

La fascinació pel viatge és inherent a la humanitat: des dels nòmades als conqueridors, tots s'han deixat endur per l'afany de marxar ben lluny. Potser pensaven que on fos que anaven descobririen realment qui eren...

Pel que fa als mitjans de transport, el tren és -tal volta- el que ha despertat més interés artístic. El trobem al cinema (ja els germans Lumière van immortalitzar-lo a L'arrivée d'un train à la Ciotat el 1895), però també la genial Agatha Christie situa la seva novel·la Murder on the Orient Express en un tren ple de charme.

Antonio Machado va utilitzar, a Otro viaje, la poesia per expressar què vol dir viatjar en tren, què vol dir viatjar per la vida:

Ya en los campos de Jaén,

amanece. Corre el tren
por sus brillantes rieles, /devorando matorrales,
alcaceles, / terraplenes, pedregales,
olivares, caseríos, / praderas y cardizales,
montes y valles sombríos.
Tras la turbia ventanilla, / pasa la devanadera
del campo de primavera.
La luz en el techo brilla / de mi vagón de tercera.
Entre nubarrones blancos, / oro y grana;
la niebla de la mañana
huyendo por los barrancos.
¡Este insomne sueño mío!
¡Este frío de un amanecer en vela!...
Resonante, /jadeante,

marcha el tren. El campo vuela.
Enfrente de mí, un señor
sobre su manta dormido;
un fraile y un cazador
el perro a sus pies tendido.
Yo contemplo mi equipaje, / mi viejo saco de cuero;
y recuerdo otro viaje / hacia las tierras del Duero.
Otro viaje de ayer / por la tierra castellana
¡pinos del amanecer / entre Almazán y Quintana!
¡Y alegría / de un viajar en compañía!
¡Y la unión / que ha roto la muerte un día!
¡Mano fría / que aprietas mi corazón!
Tren, camina, silba, humea, / acarrea
tu ejército de vagones, / ajetrea / maletas y corazones.
Soledad, / sequedad.
Tan pobre me estoy quedando / que ya ni siquiera estoy
conmigo, ni sé si voy / conmigo a solas viajando.

Nou any

2009-12-23T14:05:00.008+01:00

Foto: A. Guardiola

Canviem d'any, però el món no canvia gaire... Entre d'altres coses, el que no canvia és la desigual informació que rebem de les coses que passen. Per això és interessant llegir la Crònica de la Marxa per la Llibertat de Gaza: 27 de desembre a 2 de gener de 2010.

Però hi ha més gent treballant per tal que el món es mogui, ni que sigui un milímetre. Una altra iniciativa que s'ha de seguir i recolzar és Proyectos de conciencia.

Esperem que el 2010 sigui millor, sigui millor perquè la bona gent, amb més èxit que no pas Santa Joana dels Escorxadors, ha aconseguit fer "un món bo".

Còmics

2009-12-08T12:15:00.013+01:00

Hi ha molts tipus d'educació, i una d'elles és la que molts hem rebut mitjançant el còmic. Des de les lectures infantils -o no tant- del TBO o el Cavall Fort, el còmic sempre ha estat envoltat d'un cert grau de tabú i prohibició: calia llegir "coses serioses"!

Més tard, varen arribar les històries "per adults", amb la Valentina (il·lustració d'aquesta entrada) de Guido Crepax o el contingut de El Víbora. Sense oblidar el genial Paracuellos de Carlos Giménez. Tota una altra inciació no exempta de ritual.

Les històries, tan fidels, segueixen acompanyant-nos cada dia (Las viñetas de El País). El còmic no deixa de caminar i per això sorgeixen noves propostes que no ens podem perdre. Peggy Adam, per exemple, ha publicat el magnífic Luchadoras, escrit contra els críms de Ciudad Juárez (aquells crims que, entre tantes altres coses, va retratar Roberto Bolaño al seu fabulós 2666).

Si marxem a "orient" ens trobem amb dues aportacions fonamentals que donen el pas al cinema: Persépolis i Vals con Bashir. Si el que volem és posar-nos metafísics, podem trobar La sonrisa divina ("Las religiones hacen gracia", El País, 20/12/09). Ningú té excusa, ja que el còmic està obert a tots els perfils: "La tecnologia a les historietes de la postguerra".

La història de la historieta a Espanya és un bon resum que permetrà que alguns descobreixin un món inexplorat i a d'altres els dibuixarà mig somriure... És una bona notícia, doncs, saber també que hi haurà un Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya.

Drets Humans

2009-12-02T09:39:00.008+01:00

El dia 10 de desembre es commemora el dia dels Drets Humans (declarats el 1948, podeu consultar el text complet, tan bonic i utòpic com el primer dia). Per això s'han posat en marxa algunes campanyes, com ara la d'Amnistia Internacional a Catalunya.

A l'article 25 es fa referència al dret a la salut, que inclou el dret a gaudir de salut mental i el dret a l'aigua. Ambdós drets són ben escassos a Gaza, per això és important la tasca que s'està fent des de la Fundació Congrés Català de Salut Mental (CCSM) en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona: la realització d'un documental sobre la Salut Mental a Gaza en seria només una mostra. Altres activitats, com la taula rodona sobre Els reptes de la situació humanitària a la franja de Gaza, han de servir, també, per tal que no ens oblidem d'aquesta realitat tot i que no ens l'ensenyin cada dia als informatius de la tele.

El viatge

2009-11-25T20:29:00.033+01:00

Muñoz Molina, a "Una orgía perpetua" (Babelia), explica com "el doble cepo de la ortodoxia ideológica y la coacción vanguardista" l'havien paralitzat durant una època. La seva posició ideològica s'havia convertit en un element que l'allunyava de l'art. Una qüestió difícil d'abordar, la relació entre l'escriptor i el political engagment. Al menys, això semblava fa un temps.

El passat dia 26 de novembre, la Facultat de Filologia de la UB va poder viure una experiència d'autèntic luxe (gràcies a l'Àrea d'Estudis Àrabs i al Màster Construcció i Representació d'Identitats Culturals): Salah Jamal va conversar amb Elias Khouri sobre literatura... i sobre compromís.

En Salah Jamal és prou conegut (vegeu els seus articles a Palestina.cat, a El Periódico o el Karakia en què va participar, per exemple). Si no ho heu fet, encara, heu de consumir el seu deliciós Aroma àrab, la seva epopeia Lluny de l'horitzó perfumat (La Magrana, 2004, versió en castellà a RBA) o els seu assaig Palestina, ocupació i resistència (en castellà a Flor del Viento, 2002 i 2007). Personalitza una combinació de barceloní palestí amb una sorprenent capacitat de deixar sobre el que l'envolta una mirada no exempta d'ironia.

Per la seva banda, Elias Khouri (sovint escrit Khoury) havia vingut a Barcelona a presentar la traducció de dues de les seves novel·les: Ialo (gran traducció al català de Jaume Ferrer Carmona!, Club Editor, 2009) i El viaje del pequeño Gandhi (trad. M. Luz Comendador, Icaria Editorial/Intermon Oxfam, 2009). Gràcies a l'eficient tasca de la Maria Bohigas (Club Editor), en Khouri ha estat entrevistat per diversos mitjans (podeu veure L'hora del lector amb Emili Manzano o l'article de Montserrat Serra a Vilaweb, entre d'altres).

De les coses que es varen dir a l'aula 1.2 tots els presents en guardem el tresor: la comparació entre religió i literatura, el fet que la literatura serveixi per parlar amb els morts, adonar-nos que tots som contaires, entendre que els escriptors han d'escriure com els lectors i els lectors han de llegir com els escriptors. Khouri també ens va confessar que havia passat molta por mentre llegia les 1001 nits, perquè -segons la llegenda- qui llegeix totes les històries mor inexorablement... fins que va entendre que mai les podria llegir completament.

Khouri va explicar que no creu que hi hagi una sola versió de la realitat (i si només n'hi ha una és la de la dictadura), però que, a més a més, és molt important donar veu als no poderosos. Ras i curt. La literatura no ha d'alliçonar, sinó que ha de fer preguntes. Per això qui completa totalment l'obra és el lector.

Es va refermar en la seva vinculació amb Palestina (és palestí no de naixement, sinó de voluntat), però el seu país, el Líban, tampoc ha viscut una història recent gaire agradable. Per això va expressar que per ser optimista cal molt de coratge. En aquest punt, en Salah Jamal va apuntar que hi ha un optimisme de la raó i un optimisme de la voluntat.

Què converteix a Elias Khoury en un referent de la literatura actual? Doncs llegiu les seves obres i en sabreu la resposta. L'important no és si l'assassí és el majordom. L'important és el viatge que ens proporciona cada una de les seves creacions.

Setmama de la ciència

2009-11-24T13:21:00.030+01:00

Foto: R. Rius

Del 13 al 24 de novembre s'ha celebrat la Setmana de la ciència en l'edició del 2009. Ha estat un temps farcit d'activitats i alguns dels membres de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) hem estat prou atrafegats.

L'any 2009 se celebren (mmm, que això s'acaba!) diverses commemoracions.

Per exemple, és l'Any de l'astronomia (en record dels 400 anys de la primera observació de Galileu Galilei amb el telescopi). En aquest context, se situa la conferència magistral que vaig pronunciar a l'IEC, tot fent un resum de l'aportació dels científics andalusins (Xornal Galicia).

Però també és l'Any Darwin i, en aquest cas, cal tenir molt en compte la magnífica exposició que ha comissariat Víctor Navarro.

... Encara n'hi ha més! No podem pas oblidar l'Any Monturiol. Antoni Roca ha treballat incansablement en multitud d'actes, així com també en exposicions. Carles Puig, d'altra banda, ha fet les seves aportacions: unforgettable la presentació al Parlament. Si voleu més informació, podeu llegir la seva revisió historiogràfica escrita a "quatre" mans.

I posats a no oblidar, és clar, seria imperdonable passar per alt la VI Jornada Memorial Democràtic a la UPC (notícia al Periódico)

Novembre, mes del morts

2009-11-18T14:15:00.016+01:00

Un mes que comença amb el dia dels morts és un mal presagi. Qui ho pot negar? Novembre té un regust fúnebre... i literari.

És necessari exorcitzar la mort, i per aconseguir-ho de manera eficaç, res millor que dos sacerdots: la paraula i la celebració escènica. El costum espanyol de representar Don Juan de Zorrilla n'és una prova, però la cosa ve de molt més lluny. Espectacular és el "Día de Muertos" mexicà, teló de fons de la gran Under the Volcano de Malcolm Lowry (cal tenir en compte la versió cinematogràfica de John Huston). I fins a dia d'avui, la "Santísima Muerte" té més seguidors dels que molts voldrien. Però les aproximacions a la mort són en extrem variades: a Gràcia, el "Atelier de la Muerte Negra" converteix el passeig descuidat pel carrer Torrijos en una reflexió metafísica.

El mes de novembre del 2009, però, serà recordat perquè ens ha privat de gaudir més temps de Jaume Melendres. Al marge de la seva vàlua artística i professional, els homes bons van buscats, i aquesta pèrdua ens tindrà adolorits ja per sempre.

Per això, contra la Mort, la Paraula d'en Jaume:

COSES I L'HOME MORT

Acompanyar un home en el seu últim passeig.
Passejar-se és anar
amb el cos de pedra a pedra,
anar amb els ulls de temps a temps.

I això és acompanyar: ser amb ell,
caminar amb ell de pedra a pedra,
caminar amb ell de temps a temps.

La gent conversa quan acompanya un home durant l'últim passeig,
acostumada
a la conversa d'un passeig sota els plataners a mitja tarda.
La gent conversa sense pensar
que l'home acompanyat està en silenci
i va cap al silenci i cap al sol.
*
Home que marxes,
tota paraula sobre tu és vana, tu ets més savi que tots,
tens més amics que tots,
i no has deixat la terra:
si ets mort, és que has vingut a la terra;
si has anat a Déu, és que has vingut a la terra.
*
Com sabrem que no ens enganyes, home que has mort.
L'últim dels teus dolors no ha estat mentida.
Però després,
com sabem que no ens enganyes.

En l'últim dels teus dolors eres com l'últim home.
El teu dolor era universal i nosaltres no el sentíem;
per tant, erem morts.
Tu et posaves les joies de la mort,
l'anell que abraça tot el cos.
La teva mà tenia el pes d'un llibre sant.

Tots hem passat sense llegir una sola arruga
i ara preguntem
com sabem que no ens enganyes, home que dius que has mort.
*
La dona que s'acosta a l'home mort que estima
i li fa el primer petó sense resposta,
també es cobreix d'un vestit,
d'uns nous cabells sense resposta.
Baixa la nit al damunt d'ella,
sense dir res camina cap al mar.

És cap allà on tu caminaràs el dia de la teva mort.

A reveure, Jaume.

Murs vs. Paraules

2009-11-12T19:35:00.019+01:00

El dia 11 va ser el 20è aniversari de la caiguda del Mur de Berlin. Qui no se n'ha assabentat? Impossible escapar a l'allau mediàtica. Però tot plegat fa pensar. Quan l'any 1982 -només 7 anys abans!- em dutxava en una casa de Kreuzberg tot veient des de la finestra del bany el mur i el que hi havia més enllà, hagués jurat que aquella situació no havia de canviar.

És clar que també hi havia okupes, cases pintades, turcs, alemanes vestides com la Nina Hagen que es deien Manuela... Com a llocs turístics es visitaven antics crematoris i els "Llops Grisos" no eren, precisament, un grup d'ecologistes en defensa d'aquests animals. Tot molt diferent de la provinciana Barcelona preolímpica.

Serà un tòpic, però cal dir-ho. La caiguda del Mur de Berlin no va ser el final de la història, sinó un esglaó més de la vergonya que construim diàriament: el Sàhara i Palestina en serien dos bons exemples.

Per mirar de destruir els murs sempre ens quedarà la paraula. Per això és important conéixer i gaudir de la que ens ofereix un autor com Elias Khoury (frontline, interview).

Hi sou tots convidats: 26 de novembre a les 19.30h, Sala de Graus, Edifici Hsitòric, Facultat de Filologia, UB.

Alexandria, voluptuosa i decadent

2009-11-02T13:45:00.025+01:00

Del 26 d'octubre a l'1 de novembre ha tingut lloc a Alexandria el congrés d'arqueoastronomia SEAC 2009 a la Bibliotheca Alexandrina. D'aquesta manera, m'he apropat a aquesta metròpoli i -sense poder ser original- he caigut encisada per la seva barreja de cultures i colors. Un bon inici (o final) per submergir-se a la ciutat pot ser Alexandria: A History and a Guide d'E.M. Forster.

Sopant al Cecil, prenent un suc de mango al Trianon... és fàcil imaginar els personatges de l'Alexandria Quartet de Lawrence Durrell. Passejant pel centre, si un està prou atent (i es deixa ajudar per l'olor d'encens que crema a les botigues del voltant), s'arriba a descobrir la reconstrucció que el consolat grec ha fet de la casa de Kavafis.

Els carrers de la ciutat ens parlen de la seva història: Saad Zaghloul i Safiyya Zaghloul, per exemple. També el carrer "26 de juliol" (de 1952), una part de la Corniche que commemora el dia que el rei Farouk va fugir des del seu palau de Montaza cap a l'exili italià. Un moment clau de la història contemporània egípcia protagonitzat pels Oficials Lliures que va acabar portant a Nàsser al poder...

Òbviament, tampoc Naguib Mahfuz (vegeu vídeo d'aniversari i breus declaracions) va poder resistir-se: Miramar és el resultat.

Finalment, haurem de refrescar la nostra memòria amb la Trilogia d'Alexandria de Youssef Chahine, un dels cineastes egipcis més importants. Com ell, també ens podem preguntar: Iskandariya, leh? (Alexandria, per què?)

Preguntes

2009-10-18T19:26:00.009+02:00

Darrerament es parla molt del cas Watergate. Bé, en realitat, el "responsable" d'aquest interès per la història és el dramaturg Peter Morgan, un autor que té una gran afició per situar les seves obres en el terreny polític (vegeu The Queen o The last King of Scotland). Frost-Nixon és la dramatització de les entrevistes que David Frost va fer a Richard Nixon el 1977. Originalment concebuda com a peça teatral (a Barcelona, per exemple, Àlex Rigola l'ha dirigida al Teatre Lliure), se n'ha fet una versió en cinema, però també són accessibles les entrevistes reals. De totes les hores de vídeo, la frase més cèlebre és aquella on l'expresident afirma que una cosa no és il·legal si la fa el president dels Estats Units.

Quina és la connexió d'aquest "gate" amb el present? Doncs, ni més ni menys, les investigacions sobre l'11-S. Són molts els interrogants i no cal ser gaire conspiracionista per ensumar que hi ha moltes coses que no lliguen. Encara passarà temps fins que no tinguem una mica més de llum sobre aquesta tragèdia, però el que podem fer és seguir donant veu a aquells qui segueixen preguntant en veu alta. Aquí està, doncs, l'enllaç a Zero, un documental prou interessant que investiga molts dels punts foscos que encara resten.

Fotografia

2009-10-12T13:41:00.011+02:00

Un recurs més, sí, la fotografia ens apropa a algunes coses que no hem pogut viure en directe. La seva mirada ens explica d'una altra manera el que també hem pogut llegir... Els arxius fotogràifcs són nombrosos (album photo) i alguns estan allotjats en llocs força curiosos. Em refereixo, per exemple, a la Mediateca del Ministeri de Defensa francès, lloc que conté alguns materials molt interessants. El fons "Algerie" conté prop de 120.000 clixés.

O, per exemple, el Museo sin Fronteras que té una col·lecció sobre Art Islàmic ben triada i documentada.

Altres vegades, és un art que, simplement, hem de gaudir.

XVI Simposio de la SEEA

2009-09-28T10:20:00.006+02:00

Del divendres 2 al diumenge 4 d'octubre tindrà lloc a la seu madrilenya de Casa Árabe el XVI Simposio de la SEEA. El programa compta amb diversos actes força interessants (taules rodones sobre màsters i postgraus, sobre revistes científiques...), però m'agradaria destacar l'edició 2009 del premi SEEA per a nous investigadors. És una ocasió excel·lent per donar veu a les noves generacions que han iniciat el seu camí de recerca en l'arabisme.

Bona sort!

Els clàssics

2009-09-13T11:54:00.035+02:00

Com ens agraden els clàssics... per això ho són: han aconseguit aquella síntesi tan difícil mitjançant la qual expressen els sentiments i els pensaments que ens són comuns.

Un clàssic entre els clàssics és la cançó Atini an-naya (Dóna'm la flauta) que, amb lletra de Gibran Khalil Gibran (versió en àrab), cantava la grandíssima Fayruz (versió àrab). Les versions que se n'han fet són innumerables, però us en proposo dues: una de la mateixa Fayruz i una altra de la Shakira.

Per si voleu cantar amb elles, aquí teniu la lletra

أعطني الناي وغني فالغنا سر الوجود

وأنين الناي يبقى بعد أن يفنى الوجود

هل إتخذت الغاب مثلي منزلاً دون القصور

فتتبعت السواقي وتسلقت الصخور

هل تحممت بعطره وتنشفت بنور

وشربت الفجر خمراً من كؤوس من أثير

هل جلست العصر مثلي بين جفنات العنب

والعناقيد تدلت كثريات الذهب

هل فرشت العشب ليلاً وتلحفت الفضاء

زاهداً في ما سيأتي ناسياً ما قد مضى

أعطني الناي وغني وانسى داء ودواء

إنما الناس سطورٌ كتبت لكن بماء

Així com una versió en català

Dóna'm la flauta i canta, que el cant és el secret de la vida
i els laments de la flauta restaran més enllà de la nostra existència.

Has pres, com jo, el bosc com a casa, lluny de palaus?
Has seguit rierols i grimpat per les roques?

T'has banyat mai amb perfum i t'has eixugat amb llum?
T'has begut l'albada, com si fos vi, amb copes d'èter?

Has passat, com jo, un capvespre entre les vinyes,
amb el raïm brillant com Plèiades d'or?

Has dormit, de nit, a l'herba, amb el cel com a llençol,
sense pensar en el que vindrà, i oblidant el que ja ha passat?

Dóna'm la flauta i canta. Oblida't de mals i remeis,
que la gent som línies escrites... amb aigua.

Cosas veredes

2009-09-09T10:55:00.003+02:00

La grip nova està atabalant tothom i qui més qui menys es planteja si val la pena vacunar-se o bé si tot plegat és un muntatge de les farmacèutiques. De tota manera, en casos com aquest sempre hi ha solucions més imaginatives -tot i que els resultats potser no estan gaire contrastats-: BBC News

Khede Kasra

2009-09-07T17:09:00.011+02:00

Khede Kasra és una campanya endegada des del Líban per la Fundació Hariri dins del seu programa "Women Empowerment Programme". Les tècniques de màrketing han fet que hagi obtingut un ressò sorprenent amb tot un joc de paraules en àrab que es resumeix amb "canviar les coses amb un senzill gest". Però en aquest context, qualsevol canvi és ja tot èxit.

Podeu trobar més informació al You Tube i al Facebook.

Hiam Abbas

2009-08-31T15:18:00.028+02:00

És poc freqüent que coneguem els noms d'actors i actrius dels països àrabs (tret d'Omar Sharif, és clar!), però això no s'adiu amb Hiam Abbas, qui està aconseguint força renom també a casa nostra. Les seves interpretacions són magnífiques (Satin Rouge, Paradise Now, Etz Limon, The Visitor...) i el seu talent s'ha convertit ja en un reclam publicitari.

Gaudim, doncs, dels aires que arriben des de l'altra extrem de la Mediterrània!
_________________________________________________________

Budapest

2009-07-21T15:19:00.021+02:00

Del 28 de juliol al 2 d'agost tindrà lloc el XXIII International Congress of History of Science and Technology a Budapest. Aquest congrés, que se celebra cada quatre anys, és una de les trobades més importants del món pel que fa a història de la ciència, ja que s'hi apleguen especialistes de totes les contrades i èpoques.

Com ja és habitual, molts dels membres del Grup Millàs Vallicrosa d'Història de la Ciència anirem per presentar la nostra recerca més recent i, és clar, la cartografia (Geographical Knowledge and Nautical Application) hi serà molt ben representada!!
_________________________________________________________

Marràkeix: una de freda i una de calenta...

2009-07-14T17:46:00.008+02:00

Des de Marràkeix ens arriben notícies variades. La primera mostra símptomes de canvi: Fatima Zahra Mansouri ha estat escollida alcaldessa de la ciutat i això és notícia perquè és dona.
AFP
La segona, demostra que a vegades les coses no canvien cap a bé. La protagonista és Zahra Budkur i també és notícia perquè és dona. En aquest cas, però, la celebritat li ve pel fet de ser la presonera política més jove (22 anys).

Món àrab i cinema: Palestina

2009-07-13T11:48:00.005+02:00

El cinema és una manera més de percebre la realitat del món. El problema és que les pel·lícules que es roden a països àrabs difícilment tenen distribució a casa nostra. Els darrers temps, però, mostren una situació que tendeix a la millora i aconseguir films en DVD ja no és tan complicat com abans. També es passen films a les sales comercials i s'hi dediquen festivals, conferències...

El novembre de 2008 el director Kais al-Zubaydi va fer una conferència sobre Palestina en el cine, a Casa Árabe (Madrid). A vegades sap greu no tenir el do de la ubiqüitat, però internet, un cop més, ens ajuda a aconseguir-ho.

Blogs i blogs i Haifa Zangana

2009-07-10T10:29:00.016+02:00

Les possibilitats d'internet són infinites, només cal gaudir de vides infinites per estar al cas de tot... I el món dels blogs no n'és una excepció. Ahir el blog Palestinian Pundit (A site for analysis of Palestinian politics and the posting of relevant articles) celebrava el seu tercer aniversari.

El 16 de març publicaven una entrevista amb l'escriptora -artista, millor- iraquiana Haifa Zangana. És interessant de seguir les opinions d'aquesta dona combatent i compromesa que va estar a la presó en època de Saddam. Per exemple, a Words Without Borders s'hi inclou un article sobre ella, però com que col·labora amb al-Quds setmanalment i amb The Guardian ocasionalment, els seus articles són molt fàcils de trobar. No tant els seus llibres, que no han estat traduïts al català o castellà encara.

Renovacions i comiats

2009-07-06T18:36:00.013+02:00

Carles Puig, Assumpció Català i Mònica Rius

IEC, 12/6/9 Foto de M. Piqueras

El dia 12 de juny es va celebrar l'assemblea anual de socis de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (filial de l'Institut d'Estudis Catalans). Va sortir escollit una nou consell directiu del qual en sóc la presidenta, fet que suposa tot un repte.

Aquell dia va ser el darrer que vaig tenir el plaer de compartir amb la Dra. Assumpció Català i Poch, ja que va morir el passat divendres 3 de juliol. Una dona pionera i mestre per a molts. Nascuda l'any 1925, va estudiar matemàtiques a la UB i exercí la docència universitària des de 1952.

La seva activitat no va cessar fins al darrer moment: va presentar, per exemple, una comunicació el novembre del 2008 a la X Trobada de la Ciència i de la Tècnica a Lleida. L'any 2009 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Sempre la recordarem amb la seva mirada inquieta i el somriure amable.

Premio SEEA para nuevos investigadores

2009-07-03T13:55:00.005+02:00

El 24 de julio termina el plazo para presentarse al premio SEEA 09 para nuevos investigadores.

Este premio está pensado para potenciar la investigación en el campo de los Estudios Árabes e Islámicos y es una buena oportunidad para difundir los resultados de trabajos de máster o DEAs presentados recientemente.

Congrés Internacional sobre l'ensenyament de l'àrab com a llengua estrangera

2009-07-01T17:21:00.007+02:00

El setembre del 2009 se celebrarà a la seu madrilenya de Casa Árabe un congrés internacional sobre l'ensenyament de l'àrab com a llengua estrangera (Arabele 2009).

El programa és molt interessant (inclou la participació de Mahdi Alosh, per exemple) i el grup Luga també hi participarà presentant una comunicació sobre les experiències de l'Àrab en línia.

AZ Theatre - Gaza Drama

2009-06-30T13:17:00.004+02:00

L'Anna Zendrera (Editorial Sirpus) ens ha fet arribar informació sobre AZ Theatre. Aquesta companyia londinenca està dirigida per Jonathan Chadwick i es caracteritza per explorar temes sobre històries de guerres (guerra i teatre, destrucció i creativitat, etc). Entre les seves obres hi ha Gaza Drama un projecte que sembla molt recomanable!

Treballs del màster Construcció i Representació d'Identitats Culturals

2009-06-29T19:04:00.006+02:00

Avui la Christina i la Tànit han defensat brillantment els seus treballs i ja tenen el seu flamant títol de màster "Construcció i Representació d'Identitats Culturals". Felicitats a les dues!

Christina Stephano de Queiroz, "Un diálogo imaginado. Visiones del amor, de la memoria y de la palabra en los libros La cova del sol, de Elias Khouri y O enigma de Qaf, de Alberto Mussa".

Tànit Assaf Muntané, "Construcción de Identidades Culturales Mediante el Cine. Occidente vs. Oriente".

Canarias

2009-06-27T11:27:00.009+02:00

La conferència sobre l'orientació de les mesquites al Museo Elder de Las Palmas va ser tot un èxit!

El Digital de Canarias

WOCMES Barcelona 2010

2009-06-26T17:40:00.005+02:00

El mes de juliol del 2010 es celebrarà a Barcelona el Congrés Mundial d'Estudis sobre l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica WOCMES

L'abandonament a la universitat

2009-06-26T17:19:00.005+02:00

És un fet que molts estudiants deixen la universitat... quins són els motius? Aquesta és la pregunta que hem volgut respondre, investigant les causes d'abandonament a la Facultat de Filologia de la UB.

L'estudi està fet amb la fantàstica col·laboració de Laura Núñez.

Estudi sobre l’abandonament dels estudis de Filologia
DOI: 10.1344/1.000001439

Els nous graus i l'àrab a la UB

2009-06-26T17:06:00.005+02:00

S'ha acabat el curs 08/09, però el proper 09/10 estarà ple de novetats: els nous graus... A la UB tindrem un nou grau d'Estudis Àrabs, però també serà possible estudiar àrab des del grau de Llengües i Literatures Modernes així com del de Lingüística!

Estudis Àrabs i Hebreus
Llengües i Literatures Modernes
Lingüística