Blogs

La informació "sobre el terreny" és important. Més encara el fet que aquesta informació sigui generada pels protagonistes de la història. Els blogs fa temps que ens ofereixen una veu que si no escoltem és perquè no volem. Fa uns anys, a la guerra del Líban del 2006, va sorgir Zena el Khalil amb el seu beirut update (la versió novel·lada, Beirut I love you, està traduïda al castellà).

Avui, doncs, es tracta d'oferir unes quantes adreces escrites per egipcis, però també jordans, marroquins, mauritans, saudites... Aquesta tongada està en anglès: no hi ha excusa per ignorar què pensa aquesta famosa joventut àrab:

• Arabist.net
• Egyptian Chronicles
• Rantings of a Sandmonkey
• Fustat
• The Angry Arab News Service
• Ibn Kafka
• Black Iris
• Dekhnstan
• Out of the Box

i unes reflexions sociològiques per acabar: Mohammed A. Bamyeh

A partir d'aquesta brevíssima col·lecció es pot anar saltant... fins l'infinit -o quasi-. De tota manera, si coneixeu algun blog o pàgina que considereu imprescindible, només cal que aneu fent engreixar la llista. Gràcies per endavant.

Continuarà... mentrestant... Oum

Xifres

Vint-i-quatre (24) són els anys que Zine el-Abidine Ben Ali ha estat al poder. Quan la mà dreta d'un dictador fa un cop d'estat (adduint incapacitat mental del seu mentor), ja sap que corre alguns riscos, tot i que -de moment- el seu futur no sembla exactament negre. El de Tunísia... ja ho veurem.

Trenta (30) són els que porta Hosni Mubarak al poder. Una mica d'hemeroteca? Vigileu, perquè els articles no són nous: Discurso de Obama en el Cairo, Egipto busca su futuro o bé les que trobaríem a al-Ahram (si hi hagués accés a internet, és clar). En aquest cas, el cop d'estat no fou necessari... perquè el seu predecessor fou assassinat (després d'haver signat uns "històrics" acords de pau amb Israel). Com sempre, cinema i literatura ens ajuden a veure quina és la realitat egípcia: el ja famós supervendes d'Alaa al Aswani L'edifici Iaqubian (tant la novel·la com l'adaptació cinematogràfica), Mujeres de El Cairo, Ladrones jubilados de Hamdi Abu Golayyel, Taxi de Khaled El Khamissi, entre d'altres. Podeu triar a gust. Si voleu encara més, podeu fer un tastet de clàssics: Taha Hussein, Tawfiq al-Hakim, Naguib Mahfuz, Yusuf Idris...

Quina il·lusió que la manca de democràcia caigui tan lluny!!! O potser no... no ho sé, podeu anar a veure Corrüptia, una regió de l'est al Tantarantana i comprovar-ho. Però només queden dos (2) dies!

Divuit (18) són els anys que té Grace Kelly (no confondre amb la de Mònaco!). Llàstima que no més una (1) hagi estat el nombre de les seves actuacions a Barcelona (a l'Auditori).

Segur que torna.

Millor que altres no ho facin.