Realitat vs. ficció

Del 13 al 23 de maig de 2010 s'ha celebrat el Festival de Cannes. El rebombori més gran l'ha causat el film "Hors la loi" de Rachid Bouchareb (podeu posar el títol del film a google i en veureu els efectes). El motiu? Doncs que França i Algèria encara tenen les ferides sagnants. George Santayana ja va sentenciar que aquells que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la. Quina raó tenia! Però potser no tot és degut a la ignorància: la història és un plat molt difícil de digerir, per això repeteix tant... I en tot cas, quina història hem de conèixer? La que escriuen uns? La versió dels altres? La veritat???

En un altre ordre de coses s'ha mogut "Todos vós sodes capitáns" d'Olivier Laxe, un documental rodat a Tànger i que va obtenir el premi FIPRESCI (concedit per la Federació Internacional de Crítics de Cinema en el Festival de Cannes). Seria interessant poder-lo veure per aquestes contrades.

Però si hem passat de la ficció (!!) al documental (!!), encara ens queda arribar a la realitat (!!!!). Un gran enrenou i molta polseguera s'ha aixecat amb el "misteriós" assassinat a Dubai de Mahmud Mabhouh. Una autèntica peli d'espies que ens ha deixat més que atordits. L'escàndol segueix creixent (vegeu, per exemple, la reacció del govern d'Austràlia), però estarà bé veure en què acaba tot plegat. Aquí teniu un tràiler (ai, no, perdó, que és un reportatge!) d'aquest affaire no resolt.

17 de maig

Un dia curiós, el 17 de maig. Per exemple, és el dia Mundial d'Internet. Per això, una entrada de blog deu ser una bona manera de celebrar-lo.

Però també és el Día das Letras Galegas en què, a més a més de ser festa a Galícia (;-)), es commemora la publicació dels Cantares Gallegos de Rosalia de Castro.

En un altre ordre de coses, en el santoral, el 17 de maig apareix associat a Pasqual Bailon, franciscà amb molt de seguiment al País Valencià (vestí els hàbits a Elx i és el patró de Vila-real).

Encara n'hi ha més! Avui és el dia Mundial contra l'Homofòbia i la Transfòbia. I avui fa 6 anys l'estat de Massachussetts va legalitzar el matrimoni homosexual (el primer estat dels EUA que ho va fer!).

Alguns fets històrics? Doncs tal dia com avui Muhammad Ali fou nomenat walí d'Egipte. En poques paraules? El naixement de l'Egipte modern començava... Eps! que no parlo del boxejador!

Parlant de naixements... avui faria anys Erik Satie, autor de les meravelloses Gymnopédies. Mmmm... us deixo gaudir de Satie...

Bones iniciatives

Divendres i dissabte passat (14 i 15 de maig) han tingut lloc, a Cocentaina, les XIV Jornades de la Curie organitzades per l'AEFIQ-Curie. Aquesta és una associació per a l'Ensenyament de la Física i de la Química que agrupa, principalment -que no exclusiva-, professors de secundària del País Valencià. És molt reconfortant veure gent apassionada per la docència, sobretot si pensem que el sistema en què estem immersos no és gaire motivador ni per docents ni per discents. El col·lectiu de la Curie no perd l'entusiasme (14 jornades en són una prova sòlida) i lluny de llençar la tovallola, segueixen compartint experiències. Fantàstic.

Asufre

No sabeu què fer??? Doncs aneu al teatre!!! Del 5 de maig al 13 de juny, la Companyia dei Furbi fan Asufre al Club Capitol. Per fer-ne un tastet, cliqueu aquí, però, eps, que això és teatre i el directe no té comparació.

Felicitats a la companyia, plena de talent, i a la seva directora, la Gemma Beltran. Han fet una molt bona feina.

Arrels nòmades

Una altra bona estona amb la literatura a la UB. El passat dia 5, en Pius Alibek va venir a la Facultat de Filologia a presentar-nos el seu llibre Arrels nòmades. Com sempre, escoltar un Pius -un comunicador nat- va ser un plaer. Aquells de vosaltres que no vàreu poder venir, podeu fer-vos-en una idea veient, per exemple, l'entrevista que li van fer a Vilaweb o a l'Hora del lector.

És un luxe poder sentir en Pius, especialment per dos motius. La història dels països no es pot aprendre només en els llibres. I, naturalment, la història de l'Iraq no s'entén gens ni mica si només es coneix el que s'explica als mitjans de comunicació.

L'altre luxe és el que es deriva d'escoltar algú que està enamorat del llenguatge. Dels llenguatges. De les llengües. Des del seu arameu -llengua materna-, fins al català passant per l'àrab i l'anglès... és captivador escoltar-lo, perquè parla amb passió i des de la sinceritat. Va ser fantàstic debatre sobre literatura i no quedar-nos a la superfície "folklòrica" (aquella que ens fa obrir els ulls de bat a bat quan algú que no ha nascut aquí ens diu que el català és una llengua extraordinària). És clar que això ens ho explicava tot confesant-nos que li sabia greu no haver pogut complir el seu somni: viatjar per tot el món i conèixer totes les llengües!

Val la pena llegir aquest llibre. Està ben escrit i ens ofereix una oportunitat única, que és la de viatjar per un Iraq que està en vies d'extinció (!?).